Alhora, aquestes consagracions –i la indicació que es renovessin any rere any– van servir al fundador per reforçar alguns aspectes de la vida de pietat dels membres de l'Opus Dei.
Consagració al Cor Sacratíssim de Jesús (1952)
El 26 d'octubre de 1952, solemnitat de Crist Rei, sant Josepmaria va fer la consagració de l'Opus Dei al Sagrat Cor de Jesús. Era la tercera consagració en un lapse d'any i mig. Sabem que un dels motius tenia punts en comú amb les dues anteriors: la contradicció dels bons [1], relacionada també amb l'estatut jurídic de l'Opus Dei. Un altre era la greu situació econòmica en què es trobava l'Obra, per tirar endavant la construcció de la seu central i de la seu provisional del Col·legi Romà de la Santa Creu, a Roma. Les obres no es podien parar sense greu menyscapte econòmic i apostòlic, però no hi havia diners per fer front als deutes. Un tercer era la petició per la pau de les ànimes i del món. Per això va unir a aquesta consagració la jaculatòria Cor Iesu Sacratissimum, dona nobis pacem!, que posteriorment, ja als anys setanta, va completar amb les paraules et misericors (“Cor sacratíssim i misericordiós de Jesús, doneu-nos la pau!”).
La decisió de fer la consagració, la devia prendre el fundador entre els mesos d'abril i maig de 1952. Al juny ja tenia preparada la fórmula que faria servir a la festa de Crist Rei i que –des de l'any següent– es renovaria a tots els Centres de l'Opus Dei [2]. El 26 d'octubre de 1952, al matí, durant l'acció de gràcies de la Comunió, va consagrar l'Opus Dei davant una imatge del Sagrat Cor, a l'anomenat Oratori-biblioteca, contigu al despatx del llavors President general, ara Prelat, de l'Opus Dei. L'oratori encara estava en construcció i la imatge no era la que el presideix actualment.
Aquesta consagració també suposava un reforçament de l'amor i devoció a la santíssima Humanitat de Crist que caracteritza la vida espiritual dels membres de l'Opus Dei. La fórmula evidencia el caràcter interior, de lliurament personal a Crist, que Escrivà de Balaguer va voler donar a aquesta consagració. En efecte, indica que, en consagrar l'Opus Dei “amb totes les seves obres apostòliques, us consagrem també les nostres ànimes amb totes les seves facultats; els nostres sentits; els nostres pensaments, paraules i obres; els nostres treballs i les nostres alegries. Especialment us consagrem els nostres pobres cors, perquè no tinguem una altra llibertat que la d'estimar-vos a Vós, Senyor”. A les peticions finals es posen en relleu l'amor a Crist i la seva Mare, el servei a l'Església i al Papa, i el zel apostòlic. Inclou, a més, una doble petició per la unitat: “mantingueu-nos sempre units, per l'amor, a l'Obra, al Pare i als nostres germans (...) establiu en els nostres cors el lloc del vostre repòs, per romandre així íntimament units: per tal que un dia us puguem lloar, estimar i posseir per tota l'eternitat al Cel” [3].
L'elecció de la festa de Crist Rei era l'adequada, perquè aquell dia es renovava cada any la consagració de la Humanitat al Sagrat Cor, que Lleó XIII havia realitzat el 1899. Així ho havia disposat Pius XI en crear la nova festa el 1925 [4]. Era, doncs, un dia dedicat a la renovació de l'afany d'identificar-se amb Crist i participar en la missió evangelitzadora de l'Església per edificar el seu Regne, objectius amb què l'Opus Dei s'identifica plenament i que la consagració del 1952 va reforçar.
1 cf. AVP, III, p. 227
2 cf. documents a AGP, A-85-2-01
3 cf. AVP, III, p. 233
4 cfr. Enc. Quas primas, 11-XII-1925
Font: Diccionario de San Josemaría Escrivá de Balaguer. Editorial Monte Carmelo. 2013