El cardenal arquebisbe de Madrid, Mons. Antonio María Rouco Varela va clausurar la nit de dilluns a Madrid un acte commemoratiu del 25è aniversari de l'Opus Dei en prelatura personal, figura jurídica que “ ha estat una fórmula bona, feliç, adequada per recollir l’esperit, el carisma i el servei de l'Opus Dei a l'Església ”, va afirmar Mons. Rouco, i que “ ha estat oferta des de la legislació general de l'Església, des dels textos del Vaticà II ”.
L’acte, celebrat en la seu de l'IESE a Madrid, va comptar també amb les intervencions del cardenal Julián Herranz, president emèrit del Pontifici Consell per als Textos Legislatius, i de Mons. Francesco Monterisi. Van assistir, entre d’altres, el Nunci Mons. Manuel Monteiro, els bisbes auxiliars de Madrid Mons. Fidel Herráez i Mons. Juan Antonio Martínez Camino, junt amb Mons. Ramon Herrando, vicari regional de la Prelatura a Espanya.
El cardenal Rouco va expressar la seva felicitació a la Prelatura, “ a la qual agraeixo el servei que presta a l'Església i en concret a l’arxidiòcesi de Madrid ” i va animar a viure aquest servei “ sense por ni vergonya, amb l’objectiu no d’adaptar-se al món sinó de convertir-lo i renovar-lo ”.
Per la seva banda Mons. Monterisi va destacar que “ la comunió entre la Prelatura i les diòcesis és una realitat pràctica joiosa ”. Segons la seva opinió, la feina que realitza la Prelatura “ afavoreix directament les diòcesis on treballa, perquè els beneficiaris d’aquesta feina són els fidels de les diòcesis ”.
També va afirmar que la Prelatura “ no queda al marge de la Jerarquia, ans el contrari, l'Opus Dei està sotmès al règim d’un prelat que la dirigeix en comunió amb la Seu Apostòlica i amb la resta de bisbes ”.
Mons. Monterisi va recordar que el fundador de l'Opus Dei, sant Josepmaria Escrivà, “ volia sobretot que el reconeixement jurídic definitiu de l'Opus Dei es dugués a terme dins el Dret comú de l'Església, sense privilegis i sense règim d’excepció ”.
El cardenal Herranz es va referir a l'itinerari jurídic de l'Opus Dei fins a ser erigit en Prelatura personal, la qual cosa “ va suposar donar la configuració jurídica a un carisma que portava al laïcat a l’assumpció plena de les seves responsabilitats eclesials ”. Segons digué, es va aconseguir “ l’harmonia entre el carisma i la norma jurídica ”.
Mons. Monterisi: “La prelatura personal, una figura que enriqueix la comunió de l’Església”