173. Aquella paraula encertada; l’acudit que no et va sortir de la boca; el somriure amable a qui et molesta; aquell silenci davant l’acusació injusta; la teva conversa bondadosa amb els carregosos i els inoportuns; el fet de passar per alt cada dia, a les persones que conviuen amb tu, un detall i un altre malagradosos i impertinents... Això, amb perseverança, sí que és sòlida mortificació interior.
✠✠✠
“Mortificació” em sona a càstig, a una cosa dolorosa. Qui diria que es podia referir simplement al fet de tenir cura dels altres? Tu ens vas cuidar a tots a la creu, vas estimar immensament el món. Jo et vull treure pes en la teva passió, Jesús, que la teva creu pesi menys. Amb les meves bones accions, amb el meu amor per tu, tenint cura dels altres...
174. No diguis: aquesta persona em carrega. —Pensa: aquesta persona em santifica.
✠✠✠
Jesús, que fàcil em surt queixar-me d'algunes persones. Em molesten, em cansen, em treuen de polleguera… Avui em convides a mirar-ho d'una altra manera. I si precisament allà hi ets tu, esperant-me? I si aquesta persona és una oportunitat per aprendre a estimar, per tenir paciència, per sortir de mi?
No et demano que em deixi de costar, perquè sé que a vegades em continuarà costant. Et demano una cosa més fonda: que canviïs els meus ulls perquè miri aquestes persones com les mires Tu.
Camí a cau d'orella. Capítol El pla de la teva santedat
El capítol El pla de la teva santedat ens presenta l'oració i la vida d'unió amb Déu no com una pràctica tancada en l'ascesi o un deure rutinari i feixuc, sinó com el batec constant d'un cor enamorat que impregna fins al darrer racó de la jornada. És una crida exigent a trencar la monotonia de la vida quotidiana per convertir cada acció, cada respiració, en un encontre viu i constant amb el Pare. Aquestes pàgines són un autèntic sacseig a la nostra tebiesa, un crit que ens recorda que la santedat no és un ideal de laboratori per a uns pocs privilegiats, sinó una meta assequible i compromesa que es teixeix en el taller de les coses menudes. Transforma, d'aquesta manera, el risc de caure en una espiritualitat dispersa en una unitat de vida madura, on el deure del moment present esdevé l'altar on s'ofereix un culte espiritual que omple de sentit i de llum tot el nostre caminar.
Disponible també a ivoox, Apple Podcasts i YouTube
Camí il·lustrat: Un mapa de butxaca per a qui busca Déu.
Cada setmana trobaràs noves il·lustracions en el compte d'Instagram: @caminosje