Mons. Javier Echevarría va néixer a Madrid el 14 de juny de 1932 i fou el més petit de vuit germans. Va cursar els seus primers estudis a Sant Sebastià, al col·legi dels pares marianistes, i després va continuar la seva formació a Madrid, al col·legi dels gemans maristes.
L’any 1948, va conèixer alguns joves de l’Opus Dei en una residència d’estudiants. El 8 de setembre d’aquell mateix any, es va sentir cridat per Déu a buscar la santedat a través de la vida ordinària i va demanar l’admissió a l’Obra.
Va començar els estudis de Dret a la Universitat de Madrid i els va continuar a Roma. Es va doctorar en Dret Canònic per la Pontifícia Universitat de Sant Tomàs (1953), i en Dret Civil, per la Pontifícia Universitat Lateranense (1955).
Rebé l’ordenació sacerdotal el 7 d’agost de 1955. Va col·laborar estretament amb sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, de qui va ser el secretari des de 1953 fins a la seva mort, l’any 1975.
L’any 1975, quan Àlvar del Portillo va succeir sant Josepmaria, Mons. Javier Echevarría va ser nomenat secretari general de l’Opus Dei i, el 1982, vicari general.
Sucessor de dos sants
L’any 1994, després del traspàs del beat Àlvar, fou nomenat prelat de l’Opus Dei i, el 6 de gener de 1995, a la basílica de Sant Pere, va rebre, de mans de sant Joan Pau II, l’ordenació episcopal.
Des del començament del seu ministeri com a prelat, va tenir com a prioritats l’evangelització en els camps de la família, la joventut i la cultura. Va promoure l’inici estable de les activitats formatives de la prelatura a 16 països, entre d’altres, Rússia, el Kazakhstan, Sud-àfrica, Indonèsia i Sri Lanka, i va viatjar als cinc continents per impulsar la tasca evangelitzadora dels fidels i cooperadors de l’Opus Dei. Va encoratjar l’arrencada de nombroses iniciatives a favor d’immigrants, malalts i marginats. Seguia amb particular atenció diversos centres de cures pal·liatives per a malalts terminals.
Durant els seus viatges de catequesi i ministeri pastoral, van ser temes recurrents l’amor a Jesucrist en la creu, l’amor fratern, el servei als altres, la importància de la gràcia i de la paraula de Déu, la vida familiar i la unió amb el Papa. Precisament en la seva última carta pastoral, a banda d’agrair l’audiència que li havia concedit Francesc el 7 de novembre, també demanava, com sempre, acompanyar el sant Pare amb oracions per la seva persona i intencions.
Autor de nombroses cartes pastorals i diversos llibres d’espiritualitat, com ara Itinerarios de vida cristiana, Para servir a la Iglesia, Getsemaní, Eucaristía y vida cristiana, Vivir la Santa Misa i Creo, creemos. La seva última obra és un recull de meditacions sobre les obres de misericòrdia que porta el títol de Misericordia y vida cotidiana.
Fou membre de la Congregació per a les Causes dels Sants i de la Signatura Apostòlica. Va participar en els sínodes de bisbes de 2001, 2005 i 2012, i en els dedicats a Amèrica (1997) i Europa (1999).
El 12 de desembre de 2016 va morir a Roma.
La seva relació amb Catalunya i Andorra
A llarg de les pàgines següents, oferim, a través d’alguns protagonistes, un extens reportatge dels viatges –de vegades, breus, i més llargs, en altres casos– que Mons. Javier Echevarría va fer a Catalunya i Andorra.
Les terres catalanes i Andorra estan estretament vinculades a la història de l’Opus Dei. Es pot consultar una exhaustiva recopilació dels viatges de sant Josepmaria a aquestes terres, així com el context en què van tenir lloc, al treball de recerca de Josep Masabeu, que porta el títol de: Escrivà de Balaguer a Catalunya. 1913-1974: Petjades de sant Josepmaria, estudi editat l’any 2015 per Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
L’expansió dels apostolats de l’Obra arreu de Catalunya, del nombre de persones que participen en els mitjans de formació cristiana i en els diversos esdeveniments històrics relacionats amb el Principat, han estat el teló de fons de les nombroses visites de Mons. Javier Echevarría. El prelat sempre va aprofitar l’ocasió per encoratjar les persones amb qui es trobava a viure intensament la seva vida cristiana i a dur a terme una nova evangelització, plena d’audàcia, en aquestes terres. Molts dels fruits de santedat i de fidelitat a l’Església a Catalunya i a Andorra es deuen al seu afectuós i magnànim impuls.
