Benet XVI: “Déu no ens deixa sols”

El Papa va celebrar la solemnitat del Corpus Christi recordant que “l'Eucaristia és aquell sagrament de Déu que no ens deixa sols en el camí sinó que es col·loca al nostre costat i ens indica la direcció”.

“L'Eucaristia és aquell sagrament de Déu que no ens deixa sols”

A Roma, la solemnitat del Corpus Christi es va celebrar dijous passat a l’esplanada de la basílica de Sant Joan de Letran. Després de la Santa Missa va tenir lloc la processó eucarística fins a la basílica de Santa Maria la Major.

A l’homilia, el Papa va parlar del significat d’aquesta solemnitat a través dels tres gestos fonamentals de la celebració. El primer és la reunió "al voltant de l’altar del Senyor per estar plegats en la seva presència; en segon lloc, la processó, "caminar amb el Senyor", i l’últim, "agenollar-se davant el Senyor, l’adoració".

Per explicar el primer gest, el Sant Pare va citar l’epístola de sant Pau als Gàlates, on està escrit: "Ja no hi ha ni jueu, ni grec, ni esclau ni lliure, ni home ni dona, perquè tots sou u en Crist Jesús". "En aquestes paraules -va dir el Papa- se sent la veritat i la força de la revolució cristiana, la revolució de la història humana més profunda, que s’experimenta entorn de l’eucaristia: aquí es reuneixen en presència del Senyor persones diverses, per edat, sexe, condició social, idees polítiques. L’eucaristia no pot ser mai un fet privat. (...) L’eucaristia és un culte públic, no té res d’esotèric o exclusiu. (...) Estem units més enllà de les nostres diferències, (...) ens obrim els uns als altres per convertir-nos en una cosa sola a través d'Ell".

Tocant el segon aspecte, "caminar amb el Senyor", Benet XVI va afirmar que "amb el do de si mateix en l’eucaristia, el Senyor Jesús (...) fa que ens aixequem (...) i ens posa en camí amb la força d’aquest Pa de vida. (...) La processó del Corpus Christi ens ensenya que l’eucaristia vol alliberar-nos de tot descoratjament i desànim (...) perquè puguem reprendre el camí amb la força que Déu ens dóna mitjançant Jesucrist".

"Sense el Déu amb nosaltres, el Déu pròxim ¿com podem sostenir el pelegrinatge de l’existència, sigui com a persones que com a societat i família dels pobles? L’eucaristia és aquell sagrament de Déu que no ens deixa sols en el camí sinó que es col·loca al nostre costat i ens indica la direcció. Efectivament no n’hi ha prou amb anar endavant, sinó que cal veure cap a on es va. No és suficient el progrés si no hi ha criteris de referència".

L’últim gest, el tercer element del Corpus Christi, "agenollar-se en adoració enfront del Senyor" és "el remei més vàlid i radical contra les idolatries d’ahir i avui, (...) és professió de llibertat: qui s’inclina davant Jesús no pot ni ha de prostrar-se davant algun poder terrenal, per fort que sigui".

Els cristians, va concloure el Sant Pare, "ens inclinem davant un Déu que va ser el primer a inclinar-se cap a l’ésser humà (...) per socórrer-lo i donar-li vida, es va agenollar davant nosaltres per rentar-nos els peus bruts. Adorar el Cos de Crist significa creure que en aquest tros de pa, trobem realment Crist, que dóna sentit a la nostra vida, a l'univers immens i a la criatura més petita, a tota la història humana i a l’existència més breu".

“Es va fer pa per ser compartit; es va fer aliment per donar-nos la vida”

L’eucaristia va ser el tema de reflexió de Benet XVI abans de resar d’àngelus diumenge passat, 25 de maig, amb els milers de persones reunides a la Plaça de Sant Pere.

"El creador i senyor de totes les coses -va dir el Papa- es va fer gra de blat per ser sembrat en la nostra terra, en els solcs de la nostra història; es va fer pa per ser (...) compartit; es va fer aliment per donar-nos la vida, la seva mateixa vida divina".

"L’eucaristia és escola de caritat i solidaritat -va recalcar el Sant Pare-. Els que es nodreixen amb el Pa de Crist no poden ser indiferents davant aquells que, també en la nostra època, no tenen el pa diari. Hi ha tants pares i mares que amb prou feines aconsegueixen guanyar-ho per a si mateixos i per als seus fills. És un problema cada vegada més greu que la comunitat internacional no aconsegueix solucionar. L'Església no sols resa dient "dóna’ns avui el pa de cada dia": seguint l’exemple del seu Senyor s’esforça en "multiplicar els cinc pans i els dos peixos", amb innumerables iniciatives de promoció humana, perquè a ningú li falti el que és necessari per viure".

"Què la festa del Corpus Christi sigui una ocasió per créixer en aquesta atenció concreta als nostres germans, sobretot als més pobres!", va exclamar Benet XVI, demanant a Maria, "de la qual el Fill de Déu va prendre la carn i la sang", que intercedís perquè fos així.