Àudio del Prelat: Donar menjar al qui té fam i beure al qui té set

El Prelat parla de dues obres de misericòrdia materials: donar de menjar al qui té fam i donar de beure al qui té set. Diu que "ha de revifar en nosaltres no només l'acció de gràcies a Déu, sinó també la preocupació per aquells germans que no tenen el suport diari.

Opus Dei - Àudio del Prelat: Donar menjar al qui té fam i beure al qui té set


Ens fixem avui en dues obres de misericòrdia materials: donar de menjar al qui té fam i donar de beure al qui té set. Déu, Pare de Misericòrdia, ha alimentat al llarg dels segles al seu Poble i ho fa diàriament, quan posa a la nostra taula els aliments que prenem. Per això, resulta molt oportú que s'estengui entre les famílies el costum de resar una oració abans dels àpats, i d'agrair a Déu els seus beneficis en acabar. No ens abstinguem de manifestar aquest costum, també quan ens trobem fora de la pròpia llar, ja que amaga una manifestació pregona de fe, i potser sigui un apostolat eficacíssim davant qui ens veu.

En aquest Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia, el do diari dels aliments ha de revifar en nosaltres no només l'acció de gràcies a Déu, sinó també la preocupació per aquells germans que no tenen el suport diari. Pensem en aquests milions de persones al món, que no compten amb res o amb gairebé res a per menjar. Per contrast, en alguns indrets es malgasten de vegades els aliments: per motiu de reducció de reserves, per negligència o amb la finalitat de mantenir els preus alts.

"Els aliments que es llencen a les escombraries -són paraules del Sant Pare- es roben de la taula del pobre". Per això, el Papa ha convidat en diverses ocasions a millorar la distribució dels productes en el món, i combatre així, amb aquesta i altres iniciatives, la "cultura del malbaratament", com ell mateix afirma.

Fixem la nostra mirada en Crist, i admirem com multiplica els pans i els peixos per a alimentar la multitud famolenca. Poc abans, els Apòstols li havien suggerit que acomiadés la gent: "Que vagin als pobles i llogarets dels voltants a la recerca d'alberg i aliment, perquè estem en un lloc desert", li proposen. Curiosament, els Apòstols pretenien, després d'haver escoltat la Paraula de Déu, que cada família cerqués el suport pel seu compte. Però el Senyor manifesta amb fets que alimentar el famolenc ens afecta a tots: "Doneu-los menjar vosaltres", els respon, i tot seguit opera el portentós miracle que omple de sorpresa a tots.

Els Dotze van aprendre bé la lliçó, doncs més endavant, en els primers anys de l'Església, van fomentar la distribució d'aliments entre els fidels més pobres. D'aleshores ençà aquesta actitud s'ha manifestat en l'Església, i han brollat nombrosíssimes iniciatives de caritat impulsades pels cristians. En països menys desenvolupats, i també en les perifèries d'aquells desenvolupats, han sorgit bancs d'aliments, menjadors socials, escoles de cuina per a persones sense formació i moltes altres iniciatives de servei. No ens conformem amb admirar aquestes iniciatives; almenys, preguem perquè siguin molt eficaces i donem un cop de mà si estem en condicions de fer-ho.

Plens de joia i generositat, siguem portadors de la misericòrdia de Déu amb tots, i especialment amb els indigents. Les possibilitats -molt variades- no faltaran si practiquem la caritat: per exemple, dedicar un temps periòdicament en organitzacions de solidaritat; implicar-se en aquesta mateixa tasca també com a ocupació professional; aportar ajudes econòmiques a aquestes iniciatives; treballar per modificar les lleis que impedeixen un comerç just dels aliments; evitar el malbaratament de menjar a casa, etcètera.

Han de ressonar en les nostres ànimes les paraules de Jesucrist: "Vaig tenir fam i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure". Demanem-nos: què puc fer jo ?, com animo els altres?

Jesús, que és Dador de Vida, no solament va repartir els pans i els peixos en un turó de Galilea sinó que, quan va arribar el moment sublim de la Santa Cena, el veiem distribuir el pa convertit en el seu cos i el vi convertit en la seva Sang. Si en alguna ocasió trobem excuses per no comprometre'ns en obres de caritat, o si l'egoisme ens inclina a apartar la mirada dels qui no tenen el mínim necessari; si malbaratem diners en les nostres despeses; o si pensem que la fam és un tema massa complex per afrontar-ho personalment, mirem més fixament el Crist-Eucaristia: Ell, suma Justícia, s'ha ofert com Aliment i s'ha donat completament. Va venir a aquest món, perquè la seva Vida servís com a suport de la nostra. La seva generositat ens atorga vigor, i la seva mort ens torna la vida.

Jesucrist, rostre de la misericòrdia del Pare, ens brinda el suport del seu Cos i de la seva Sang sota les aparences de pa i de vi, portant-nos així una participació en la vida eterna. Imitem-lo: nosaltres no podem arribar a aquest extrem de lliurament, però sí que comptem amb la capacitat de donar de menjar i de beure als membres del Cos místic de Crist, convidant-los a acostar-se a l'Eucaristia i també a altres ajudes materials.

Des dels inicis de l'Opus Dei, sant Josepmaria va inculcar als qui acudien a formar-se al seu costat el gran afany cristià de sortir a l'encontre dels indigents, dels qie no tenen mitjans materials; i es va dirigir amablement als necessitats i als altres que tractaven d'ocultar la seva pobresa amb dignitat. Els anomenava "els pobres de la Mare de Déu", i habitualment els visitava en dissabte, en honor de la Mare de Déu. Practicava aquesta obra de misericòrdia sense humiliar. A més, amb els nois als qui suggeria que l'acompanyessin, els facilitava que donessin una mica de diners o alguna cosa entretinguda per llegir, unes joguines per als nens, uns dolços als quals només tenien accés els rics ... i, sobretot, els transmetia afecte, conversa, interès veritable per les seves necessitats i els seus problemes, perquè veien en ells - ¡amb alegria! - que estaven treballant amb els seus germans.

Ocasions similars podran repetir-se diàriament també en les vides de cadascú, de cadascuna. Podem demanar a sant Josepmaria que ens ajudi a identificar-les i a seguir el seu exemple de servei, de caritat, que és afecte veritable.

►Tots els àudios sobre les obres de misericòrdia