José María Casciaro va conèixer a sant Josepmaria el 1939. A l'any següent, després d’haver viscut a Barcelona, es va traslladar a Madrid per a prosseguir els seus estudis, va viure en la residència universitària Jenner on va coincidir amb sant Josepmaria. Va tenir ocasió de viure prop del Fundador de l’Opus Dei durant un lustre llarg.

En arribar a Jenner em va impressionar com celebrava la Santa Missa sant Josepmaria. Em commovia a mi i a tots, si s'ha de jutjar pels comentaris que escoltava. Em refereixo, d'un costat, a la manera de celebrar-la. S'ajustava curosament a les normes litúrgiques de l'Església. Dintre d'aquestes, procurava que els assistents participessin el més atentament possible en el Sant Sacrifici. Diàriament se celebrava “dialogada”, és a dir, no responia només l'ajudant, com era usual llavors en les esglésies, sinó que tots contestàvem de manera pausada i al uníson. Aquesta manera de celebrar contribuïa a compenetrar-se molt bé amb el misteri eucarístic.

D'altra banda, els ornaments eren alhora senzills i elegants. Per exemple, jo no havia vist abans que el celebrant usés casulles gòtiques, sinó els corrents en aquells temps, les anomnades “de guitarra”, per la forma de la part davantera. A Jenner, amb permís del bisbe de Madrid s'empraven casulles d'aquest altre estil, àmplies que donaven especial dignitat a l'acte sagrat. (...)

Quan celebrava sant Josepmaria, amb veu clara i les entonacions i pauses ben marcades, amb un recolliment i unció indisimulables, l'assistència a la Missa de Jenner incitava a la pietat sincera i profunda. Jo no puc deixar de testimoniar, a la volta dels anys, que aquelles Misses del pare em van dur a l'amor a la litúrgia de l'Església i a participar en el Sant Sacrifici amb actituds noves. Entrava pels sentits la transcendència de l'acció que se celebrava.

Jose María Casciaro, Vale la pena, Ed. Rialp. Madrid 1998.