“Les lectures bíbliques de la Missa d’aquest diumenge ens conviden a meditar sobre un tema fascinant, que es pot resumir així: llibertat i seguiment de Crist. L’evangelista Lluc narra que «en complir-se els dies en què havia de ser endut d’aquest món, decidí d’encaminar-se a Jerusalem» (Lluc 9, 51). En l’expressió «decidí» podem entreveure la llibertat de Crist. Ell sap que a Jerusalem l‘espera la mort a la creu, però obeint la voluntat del Pare s’ofereix per amor.

En aquesta obediència al Pare, Jesús realitza la seva pròpia llibertat, opció motivada conscientment per l’amor. Qui pot ser més lliure que Ell, que és omnipotent? Ell no va viure la seva llibertat com arbitri o domini. La visqué com servei. Així, «va omplir» de contingut la llibertat, que d’una altra manera s’hagués convertit en una possibilitat «buida» de fer o de no fer quelcom.

Igual que la vida de l’home, la llibertat troba el seu sentit en l’amor. Qui és de fet més lliure? Qui es reserva totes les seves possibilitats per por de perdre-les o qui es lliura “decididament” al servei i d’aquesta manera es descobreix ple de vida per l’amor que ha lliurat i rebut?

L’apòstol Pau, escrivint als cristians de Galàcia, en l’actual Turquia, diu: «Vosaltres, germans, heu rebut una vocació de llibertat; només que aquesta llibertat no sigui una ocasió per a la carn; al contrari, per la caritat feu-vos servents els uns dels altres» (Gàlates 5, 13).

Viure segons la carn vol dir seguir la tendència egoista de la naturalesa humana. Viure segons l'Esperit, per contra, és deixar que les intencions i obres siguin guiades per l’amor de Déu, que Crist ens ha donat.

“Qui pertany a la veritat mai serà esclau de cap poder, sinó que sabrà sempre fer-se lliurement servent dels germans".

La llibertat cristiana, per tant, no és ni de bon tros arbitri; és seguiment de Crist en el do d’un mateix fins al sacrifici de la creu. Pot semblar una paradoxa, però el Senyor va viure el cim de la seva llibertat en la creu, com cim de l’amor. Quan en el Calvari li deien: «Si ets el Fill de Déu, baixa de la creu!», ell va demostrar la seva llibertat de Fill quedant-se precisament en aquest patíbul per complir fins al final amb la voluntat misericordiosa del Pare.

Aquesta experiència l’han compartida molts altres testimonis de la veritat: homes i dones que han demostrat ser lliures fins i tot a la cel·la d’una presó o sota les amenaces de la tortura. «La veritat us farà lliures». Qui pertany a la veritat mai serà esclau de cap poder, sinó que sabrà sempre fer-se lliurement servent dels germans.

Contemplem Maria Santíssima. Esclava humil del Senyor, la Mare de Déu és model de persona espiritual, plenament lliure, ja que és immaculada, immune al pecat i totalment santa, lliurada al servei de Déu i del proïsme. Que amb la seva atenció maternal ens ajudi a seguir Jesús per conèixer la veritat i viure la llibertat en l’amor".