Un enorme afecte a monsenyor Àlvar del Portillo. Aquest podria ser el resum de la presentació. Els que hi van assistir van compartir detalls d’una vida caracteritzada per “la fidelitat i el servei a l’Església”, “per un home que tenia i donava pau, que feia amable la veritat i lleialtat a l’Església”, en paraules de l’autor del llibre, Javier Medina Bayo.
Mons. Àlvar del Portillo havia estudiat enginyeria de camins. Per això es va decidir presentar el llibre a la seu del Col·legi d’Enginyers. Al costat de l’autor va intervenir també Alfonso Aguiló, Enginyer de Camins i director del col·legi Tajamar; Juan Antonio Santamera, president del Col·legi d’Enginyers de Camins de Madrid, i Manuel Elices, catedràtic de Ciència de Materials de la Politècnica de Madrid.
Aquest últim va recordar el doctorat honoris causa que va rebre el 29 de gener del 1994 de mans de Mons. Àlvar del Portillo, Gran Canceller de la Universitat de Navarra, que li va insistir en “ser generós, dedicar temps a cada alumne, donar-los conviccions contra l’egoisme i actuar de manera que generés entusiasme en un món cansat”.
Amor al Papa, sigui qui sigui
En referència al període de seu vacant que viu l’Església, Medina Bayo va destacar en declaracions als mitjans “les manifestacions d'amor filial que va tenir amb els Romans Pontífexs i amb la cúria vaticana: actuava com un fill que només vol donar alegries al seu pare”.
Javier Medina va recordar com va viure Mons. Àlvar els conclaves del 1978, que van escollir Joan Pau I i Joan Pau II. “Tal com va aprendre de sant Josepmaria i havien viscut en conclaves anteriors, va resar molt intensament pel futur Pontífex i es va omplir d’agraïment quan hi va haver la fumata blanca, sense saber qui havia estat escollit”.
L’autor va destacar també que va prestar “un excepcional servei a l’Església, sense cap protagonisme, amb aportacions molt importants a la teologia del sacerdoci i a la configuració de l’estatut dels laics, com a consultor de diversos dicasteris i en el seu treball al Concili Vaticà II”.
Mons. Àlvar del Portillo (Madrid, 1914-Roma, 1994) era doctor Enginyer de Camins, doctor en Filosofia i Lletres i en Dret Canònic. Des de la seva incorporació a l’Opus Dei el 1935 va ser “l’ajuda més ferma i el col·laborador més proper de sant Josepmaria”, a qui va succeir el 1975 amb “l'absoluta lleialtat a l'esperit que el fundador havia deixat”, segons Medina Bayo. Va ser el primer prelat de la prelatura de l’Opus Dei i Joan Pau II el va consagrar bisbe el 1991. La seva causa de canonització es va obrir el 2004 i el juny del 2012 Benet XVI el va declarar Venerable, en confirmar que ha viscut en grau heroic totes les virtuts cristianes i té fama de santedat a l’Església.