"Som de 16 països en els quals hi ha molta gent buscant el sentit de la seva vida i amb una gran set de Déu. Demano als qui llegeixin aquesta entrevista que ens ajudin amb les seves oracions. Les necessitem molt per a poder ser veritables instruments de Jesucrist".

Landry Gbaka-Brédé, de Costa d'Ivori, és un dels 37 diaques de la prelatura de l'Opus Dei que van rebre l'ordenació sacerdotal la tarda del 22 de maig a la basílica romana de sant Eugeni.

Mons. Echevarría: "el món està molt necessitat de l'amor de Crist"

Unes 2.000 persones van participar en la cerimònia. Els nous sacerdots gairebé omplien el presbiteri. En la seva homilia, el prelat de l'Opus Dei els va recordar que "el Senyor mateix us ha cridat per mitjà del vostre Ordinari. D'ara endavant, per a tota la vida, us convertireu en ministres de Crist, instruments visibles del Summe Sacerdot per a perpetuar el seu Sacrifici en la terra."

Mons. Echevarría va afegir, glossant una carta de Joan Pau II als preveres, que en la Missa, Crist es fa present en el temps mitjançant les pobres mans del sacerdot. "Com no quedar-se atònits i sorpresos enfront d'aquesta realitat? Si, com escrivia sant Josepmaria, la humilitat i l'amor de Crist en l'Eucaristia són una mica incommensurables -més que en l'estable, i que a Natzaret i que en la Creu (Camí, 533)-, no ens queda altra actitud -us repeteixo amb paraules del Sant Pare- sinó agenollar-nos i adorar en silenci aquest gran misteri de la fe", va dir.

"Ens espera una tasca enorme", va continuar. "N'hi ha prou amb fer una ullada al voltant per adonar-se que el món està molt necessitat de l'amor de Crist. Per tot arreu es perceben els fruits pudents de l'odi, de la violència, dels atropellaments que uns homes cometen contra altres homes. Els cristians hem de dur amb nosaltres el bon aroma de Crist sembrant pau i alegria. Aconseguirem fer-ho si romanem ben units al Senyor, amb una confiança infrangible en la seva bondat i en el seu poder".

Va recordar a més unes paraules recents del Sant Pare, dirigides a un grup de nous sacerdots: «Us ordeneu sacerdots en una època en la qual (...) fortes tendències culturals tracten de fer oblidar a Déu, sobretot als joves i a les famílies. Però no tingueu por: Déu estarà sempre amb vosaltres! Amb la seva ajuda podreu recórrer els camins que condueixen al cor de cada home, i anunciar-li que el Bon Pastor ha donat la vida per ell i desitja fer-li partícip del seu misteri d'amor i de salvació».

Mons. Echevarría va felicitar als pares i als altres parents dels nous sacerdots. "Pregueu per ells, els va dir, i per tots els ministres sagrats: el Papa -hem celebrat fa pocs dies els seus 84 anys-, el Cardenal Vicari de Roma, els Bisbes, els sacerdots del món sencer. Déu us beneeixi!"

Costa d'Ivori, una Església jove i en creixement

"En el meu país hi ha una gran necessitat de pau i de reconciliació", assenyala l'abbé Landry, nou sacerdot de Costa d'Ivori. El seu país pateix moments d'inestabilitat social i política: "Hem d'aprendre a perdonar, perquè tot el món ha sofert. Li demano ajuda a Déu perquè, com sacerdot, pugui contribuir a la pau a Costa d'Ivori, també a través del sagrament de la reconciliació". I afegeix: "en la confessió, els cristians ens reconciliem amb Déu i, amb l'ànima en pau i amb l'ajuda del Senyor, es pot construir una societat basada en la comprensió i l'ajuda mútua".

Landry va néixer el 1973 ". L'Església Catòlica és jove en el meu país", explica, i "està en continu creixement. Fan falta sacerdots per a atendre a la gent que s'està convertint al catolicisme i que té un gran interès per conèixer millor la seva fe. Considero que la formació és un dels grans reptes de l'Església en el meu país. Sento una gran responsabilitat d'ajudar les persones a conèixer la doctrina de Jesucrist i a freqüentar els sagraments, especialment la confessió i la missa".

Emparat per la pregària de molts australians i neozelandesos

L'australià Peter Fitzsimons va treballar com advocat a Austràlia i com professor de Dret a la Universitat de Waikato, a Nova Zelanda. Va estar acompanyat per la seva mare, que ha recorregut per primera vegada els més de 16.000 km que separen Sydney de Roma. I al costat d'ella el seu oncle Vincent, religiós dels Oblats de Maria, alguns altres parents i diversos amics d'Austràlia, Nova Zelanda, Japó i Malàisia.

El pare del sacerdot australià, que va morir el 1999, està en l'origen de la seva vocació: "El meu pare em deia que resava per mi perquè fos generós amb Déu. Estic segur que les seves oracions m'han ajudat molt durant tots aquests anys".

I afegeix: "Sento un gran deute amb el meu pare i ara tinc molta il·lusió de resar per ell tots els dies en la Santa Missa". I a propòsit de la celebració de l'Eucaristia, afirma: "Sóc conscient que el més important per a un sacerdot és la pregària, per això li estic demanant a sant Josepmaria que m'ajudi a estimar molt la Santa Missa".

Peter se sent emparat per la pregària de nombroses persones. "Vaig rebre, per exemple, una carta d'una família anglesa: són protestants i han demanat als de la seva església que incloguin en el fullet dels seus serveis religiosos unes oracions per mi".

Ji Young, conversió en la família

El coreà Ji Young Emiliano Hong va néixer a Seül el 1973. Es va traslladar a Buenos Aires el 1986 amb tota la seva família. Allí va conèixer la fe catòlica i es va convertir al catolicisme: "Primer es va convertir una de les meves ties que vivia a Corea, i amb ella descobriren el camí de la fe catòlica els meus pares i el meu germà, molts dels meus oncles i els meus avis. Jo era calvinista, però en la meva família hi havia també budistes i, sobretot, ateus".

El sacerdot coreà explica que quan Joan Pau II va visitar Corea del Sud en 1984 hi havia un milió de catòlics, mentre que avui són més de quatre milions. I atribueix, en part, aquesta explosió de conversions a la intercessió dels "Màrtirs Coreans" canonitzats pel papa en aquell viatge: entre ells figura Pedro Lee, avantpassat de Ji Young per via materna.

Ji Young confia en la família com escenari de trobada amb Déu i de conversió. "Demano al Senyor en aquests dies que hi hagi més famílies com la meva que trobin el camí cap a Déu. En el meu cas, està clar que Déu es va valer de la conversió de la meva tia".

Els nous sacerdots procedeixen d'Argentina, Austràlia, Brasil, Corea, Colòmbia, Costa d'Ivori, Xile, El Salvador, Espanya, Hondures, Itàlia, Mèxic, Paraguai, Polònia, Portugal i Veneçuela.