1.-Es tracta d'un viatge trist. Ens trobarem amb la catàstrofe humanitària més gran després d'aquella de la Segona Guerra Mundial. Trobarem –i ens n'adonarem– a molta gent que pateix, que no sap on anar, que ha hagut de fugir. I anirem també a un cementiri: el mar. Allà, molta gent s'hi ha ofegat. Avió d'anada, 16 abril 2016

2.-Esperem que el món atengui aquestes situacions de necessitat tràgica i veritablement desesperades, i respongui d'una manera digna de la nostra humanitat comuna. Als refugiats del camp de Moria, 16 abril 2016

3.-Però també som conscients que aquestes crisis poden despertar el millor de nosaltres. Ho heu comprovat amb vosaltres mateixos i amb el poble grec, que ha respòs generosament a les vostres necessitats malgrat les seves pròpies dificultats. També heu vist en moltes persones, especialment els joves que venen de tota Europa i del món per ajudar-vos. Sí, encara queda molt per a fer. Però donem gràcies a Déu perquè mai ens deixa sols en el nostre patiment. Als refugiats del camp de Moria, 16 abril 2016

4.-Aquest és el missatge que vull deixar avui: No perdeu l'esperança! El do més gran que ens podem oferir és l'amor: una mirada misericordiosa, la sol·licitud per escoltar-nos i entendre'ns, una paraula esperançada, una oració. Tant de bo que pugueu intercanviar mútuament aquest do. Als refugiats del camp de Moria, 16 abril 2016

5.-Demanem a les comunitats religioses que incrementin els esforços per rebre, assistir i protegir els refugiats de totes les confessions religioses, i que els serveis d'assistència civil i religiosa treballin per coordinar els seus esforços. Declaració conjunta, 16 abril 2016

6.-Nosaltres instem a la comunitat internacional perquè la protecció de vides humanes sigui una prioritat i que, a tots els nivells, es donin suport a polítiques d'inclusió, que s'estenguin a totes les comunitats religioses. La situació terrible dels que pateixen per la crisi humanitària actual, incloent molts dels nostres germans i germanes cristians, ens demana la nostra oració constant. Declaració conjunta, 16 abril 2016

7.-No hem d'oblidar que els emigrants, abans que números són persones, són rostres, noms, històries. Europa és la pàtria dels drets humans, i qualsevol que posi un peu en terres europees ho hauria de poder experimentar. Així serà més conscient, al seu torn, d'haver-los de respectar i defensar. Per desgràcia, alguns, molt d'ells nens, no han aconseguit ni tant sols arribar: han perdut la vida al mar, víctimes d'un viatge inhumà i sotmesos a les vexacions de botxins infames. Trobada amb la comunitat catòlica a Lesbos, 16 abril 2016

8.-Per tal de ser realment solidaris amb qui es veu obligat a fugir de la seva pròpia terra, cal esforçar-se a eliminar les causes d'aquesta dramàtica realitat: no n'hi ha prou en limitar-se a sortir al pas de l'emergència del moment, sinó que cal desenvolupar polítiques de gran abast, no unilaterals. Trobada amb la comunitat catòlica a Lesbos, 16 abril 2016

9.-Davant les tragèdies que colpegen la humanitat, Déu no és indiferent, no està lluny. (...) El servei ens fa sortir de nosaltres mateixos per tenir cura dels altres, no deixa que les persones i les coses es destrueixin, sinó que sap protegir-les, superant la dura crosta de la indiferència que com la boira tenyeix la ment i el cor. Gràcies a vosaltres, perquè sou custodis de la humanitat, perquè us feu càrrec amb tendresa de la carn de Crist, que pateix en el més petit dels germans, afamat i foraster, i que vosaltres heu acollit. (cf. Mt 25,35). Trobada amb la comunitat catòlica a Lesbos, 16 abril 2016

10.-Oració:
Déu de Misericòrdia,
et demanem per a tots els homes, dones i nens
que han mort després d'haver deixat la seva terra,
cercant una vida millor.
Encara que moltes de les seves tombes no tenen nom,
per a tu cada un és conegut, estimat i predilecte.
Que mai no els oblidem,
sinó que honrem el seu sacrifici amb obres més que amb paraules.
Et confiem als qui han realitzat aquest viatge,
afrontant la por, la incertesa i la humiliació,
per arribar a un lloc de seguretat i d'esperança.
Així com tu no vas abandonar al teu Fill
quan Josep i Maria el van portar a un lloc segur,
mostra't proper a aquests fills teus
a través de la nostra tendresa i protecció.
Fes que, amb la nostra atenció cap a ells,
promoguem un món en el qual ningú es vegi forçat a deixar casa
i tothom puguin viure en llibertat, dignitat i pau.
Déu de misericòrdia i Pare de tots,
Desvetlla'ns del son de la indiferència,
obre els nostres ulls als seus patiments
i allibera'ns de la insensibilitat, fruit del benestar mundà
i del tancar-nos en nosaltres mateixos.
Il·lumina tots, a les nacions, comunitats i a cada un de nosaltres,
perquè reconeguem com els nostres germans i germanes
als que arriben a les nostres costes.
Ajuda'ns a compartir amb ells les benediccions
que hem rebut de les teves mans i a reconèixer que junts,
com una única família humana,
som tots emigrants, viatgers d'esperança cap a Tu,
que ets la nostra veritable casa,
allà on tota llàgrima serà eixugada,
on estarem a la pau i segurs en la teva abraçada.
Trobada amb la comunitat catòlica a Lesbos, 16 abril 2016