Vols rebre formació cristiana?: L'Opus Dei organitza, entre altres activitats, recessos, xerrades doctrinals i classes de catecisme. Són obertes a qualsevol persona.
Ser sants és «donar el millor d’un mateix» i, alhora, adonar-se «que, al final, sempre és Déu qui ho fa tot». Text sobre la santedat que ens demana el Senyor.
La certesa de saber-se sempre amb Déu és una font viva d’esperança, de la qual brollen sense parar noves fonts d’alegria i de pau que fecunden la nostra vida i la dels que ens envolten.
«Aquest camí es resumeix en un mot únic: estimar (...) tenir el cor gran, sentir les preocupacions dels qui ens volten, saber perdonar i comprendre: sacrificar-se, amb Jesucrist, per totes les ànimes» (Sant Josepmaria).
Per a un cristià l’apostolat no és simplement un encàrrec que suposa certes hores; ni tan sols una feina important: és una necessitat que brolla d’un cor que s’ha fet «un sol cos i un sol esperit» amb el Senyor.
Quan entra la inquietud al cor sobre un possible camí, és natural dubtar i sentir por: Déu ens busca i nosaltres, malgrat la nostra fragilitat, volem viure amb Ell i per a Ell.
Viure amb sentit de missió és saber-se enviats pel Senyor per portar el seu Amor a qui tenim a prop. Això suposa decidir en cada moment —amb l’impuls de l’Esperit Sant— què hem de fer, en funció d’aquesta missió que dona contingut i finalitat al nostre pas per la terra. Així ho explica aquest article
Hi ha tantes històries de vocació com persones. En aquest article es mostren algunes de les fites més freqüents en aquest camí pel qual s’obté la convicció sobre la vocació.
El somni de tot cristià és que el seu nom estigui escrit al Cor de Déu. En el segon text de la sèrie sobre la vocació —“Alguna cosa gran i que sigui amor”— es recull aquesta realitat.
Vivian Nyambura estudia Economia i Finances a Strathmore University (Kenya). És també la responsable del grup de joves de la seva parròquia. Ella explica el "buit" que tot jove sent sobre l'objectiu de la seva vida.
