“Val la pena!” (III): Per fer del temps un aliat
Quan experimentem el pas del temps, ens adonem de la possibilitat de ser fidels i, per tant, cada vegada més feliços. Però part important d’aquest repte, avui dia, és buscar constantment Déu i formar la nostra afectivitat.
Una llar que s’estén cap al món
Numeràries auxiliars: una crida específica per cuidar i enfortir els llaços familiars dins l’Opus Dei.
Al corrent circulatori de la societat
Supernumeràries i supernumeraris: el rostre més freqüent de l’Opus Dei.
Donar més sense ser herois
Ser sants és «donar el millor d’un mateix» i, alhora, adonar-se «que, al final, sempre és Déu qui ho fa tot». Text sobre la santedat que ens demana el Senyor.
Alguna cosa gran i que sigui amor (XI): Fruits de la fidelitat
La certesa de saber-se sempre amb Déu és una font viva d’esperança, de la qual brollen sense parar noves fonts d’alegria i de pau que fecunden la nostra vida i la dels que ens envolten.
Alguna cosa gran i que sigui amor (X): Caminar amb Crist cap a la plenitud de l’Amor
«Aquest camí es resumeix en un mot únic: estimar (...) tenir el cor gran, sentir les preocupacions dels qui ens volten, saber perdonar i comprendre: sacrificar-se, amb Jesucrist, per totes les ànimes» (Sant Josepmaria).
Alguna cosa gran i que sigui amor (IX): Som apòstols!
Per a un cristià l’apostolat no és simplement un encàrrec que suposa certes hores; ni tan sols una feina important: és una necessitat que brolla d’un cor que s’ha fet «un sol cos i un sol esperit» amb el Senyor.
Alguna cosa gran i que sigui amor (VIII): L’encertaré?
Quan entra la inquietud al cor sobre un possible camí, és natural dubtar i sentir por: Déu ens busca i nosaltres, malgrat la nostra fragilitat, volem viure amb Ell i per a Ell.
Sentit de missió (II): «Estem cridats a millorar el món i la cultura del nostre temps»
El dinamisme propi de l’apostolat és la caritat, que és do diví: «en un fill de Déu, amistat i caritat són una sola cosa: llum divina que dona calor» (Forja, 565). L’Església creix per mitjà de la caritat dels seus fidels i, només després, arriben l’estructura i l’organització, com fruits d’aquesta caritat i per estar al seu servei.
Sentit de missió (I): «Com si s’encengués un llum dins nostre»
Viure amb sentit de missió és saber-se enviats pel Senyor per portar el seu Amor a qui tenim a prop. Això suposa decidir en cada moment —amb l’impuls de l’Esperit Sant— què hem de fer, en funció d’aquesta missió que dona contingut i finalitat al nostre pas per la terra. Així ho explica aquest article