Opus Dei

Montse Grases va morir el 26 de març de 1959, Dijous Sant, poc abans de complir els 18 anys. Nombroses persones van manifestar que la seva vida havia estat heroica i exemplar.

El Sant Pare Francesc ha autoritzat que la Congregació de les Causes dels Sants promulgui els decrets relatius a 12 causes de canonització. Entre aquests es troba el decret sobre l'heroïcitat de les virtuts de la Montse Grases (1941-1959), una jove de l'Opus Dei.

El postulador explica: "l'exemple d'una jove atractiva, alegre, corrent, que se santifica en les seves tasques ordinàries, «normals», serà un imant que atraurà a moltes altres persones -especialment entre els joves- a prendre seriosament la fe i, per això, a trobar la felicitat".

Vaig començar a trobar-me malament i sentia un pessigolleig molest a les mans i als peus. Durant mesos vaig anar de metge en metge i em vaig fer proves però no hi havia manera d'esclarir-ne la causa. estava molt espantada per si era una malaltia greu.

Més d'un centenar de persones es va reunir el dijous 7 d'abril a l'oratori de Santa Maria de Bonaigua de Barcelona per celebrar la Missa funeral per l'ànima de la Servent de Déu Montse Grases i pregar un respons a la cripta on està enterrada.

Se m'acabava el temps per solucionar un problema, i la Montse va tenir un detall el dia del seu sant.

Treballo en una agència de viatges. Un dia, a l'arribar a l'oficina, em comuniquen que la caixa forta, on es guarden els bitllets, no es pot obrir.

Es donen a conèixer els noms dels guanyadors del premi que arriba a la quarta edició

La meva filla era difícil de tractar. Tinc nou fills i ella és l'única que gairebé no somriu mai. Quan se li parla, es limita a contestar a la pregunta.

Escric per donar un milió de gràcies a la Montse Grases. Per a mi és "la meva nena Montse". Fa 11 anys que em vaig trencar el peu, un trencament dolentíssim. Després de l'operació i passats uns mesos no em recuperava bé, fins al punt que em van dir que no caminaria bé.