Opus Dei

Xavier Echevarría, 'Itinerarios de vida cristiana', Editorial Planeta, 2001. (Cap. 2). Als cristians ens ha estat confiada la noble tasca de mostrar Jesucrist als nostres germans els homes.

T'ha costat molt això d'anar deixant de banda i d'oblidar les teves preocupa­cionetes, les teves il·lusions personals: pobres i po­ques, però arrelades. ― En compensació, ara estàs ben segur que són els teus germans, i només ells, la teva il·lusió i la teva ocupació, perquè en el proïsme has après a descobrir-hi Jesucrist. (Solc, 765)

No saps si serà decaïment físic o una mena de cansament interior el que s'ha apoderat de tu, o les dues coses a la vegada...: lluites sense lluita, sense l'afany d'una autentica millora positiva, a fi d'encomanar l'alegria i l'amor de Crist a les ànimes. Vull recordar-te les paraules clares de l'Esperit Sant: només serà coronat el qui hagi combatut legitime ―de veritat, a pesar dels pesars. (Solc, 163)

Els teus parents, els teus col·legues, les teves amistats, van notant el canvi, i s'adonen que això teu no és una transició momen­tània, que ja no ets el mateix. ―No t'amoïnis, continua endavant!: s’acompleix el vivit vero in me Christus ―ara és Crist qui viu en tu. (Solc, 424)

Si de veritat desitges que el teu cor reac­cioni d'una manera segura, jo t'aconsello que et fiquis en una Ferida del Senyor: així el tractaràs de prop, t'agafaràs a Ell, sentiràs palpitar el seu Cor... i el seguiràs en tot el que et demani. (Forja, 755)

Nonne cor nostrum ardens erat in nobis, dum loqueretur in via? ―No se'ns en­cenia el cor mentre ens parlava pel camí? Aquestes paraules dels deixebles d'Emaús hau­rien de sortir espontànies, si ets apòstol, dels llavis dels teus companys de professió, després de trobar-­te a tu en el camí de la seva vida. (Camí, 917)

Li diu Pere: Senyor!, Tu m'has de ren­tar a mi els peus? Jesús respon: el que jo faig, tu ara no ho entens; ho entendràs des­prés. Pere insisteix: Tu mai no em rentaràs a mi els peus.

Els teus parents, els teus col·legues, les teves amistats, van notant el canvi, i s'adonen que això teu no és una transició momen­tània, que ja no ets el mateix. ―No t'amoïnis, continua endavant!: s’acompleix el vivit vero in me Christus ― ara és Crist qui viu en tu. (Solc, 424)

Que no et sàpiga greu si veuen les teves faltes; l'ofensa de Déu i el mal exemple que pots donar, això t'ha de saber greu. ―Tret d'això, que coneguin com ets i et menys­preïn. ―No et faci pena el fet de no ser res, per­què així Jesús ha de posar-ho tot en tu. (Camí, 596)

“Iesus Christus, perfectus Deus, perfectus Homo” ―Jesucrist, perfecte Déu i perfec­te Home. Són molts els cristians que segueixen Crist, bocabadats davant la seva divinitat, però que l'obliden com a Home..., i fracassen en l'exercici de les virtuts sobrenaturals ―malgrat tota aquesta ba­luerna externa de pietat―, perquè no fan res per adquirir les virtuts humanes. (Solc, 652)