“No vulguis ser gran. Nen, sempre nen”
No vulguis ser gran. ―Nen, sempre nen, encara que et moris de vell. ―Quan un nen ensopega i cau, no se'n sorprèn ningú...: el seu pare s'apressa a aixecar-lo.
“Què sigueu molt nens!”
T'aconsello que intentis alguna vegada tornar... al començament de la teva «primera conversió», cosa que, si no és fer-se com a nens, s'hi assembla molt: en la vida espiritual, cal deixar-se portar amb entera confiança, sense pors ni falsies; s'ha de parlar amb absoluta claredat d'allò que es té al cap i a l'ànima. (Solc, 145)
“Que sigueu nens que desitgen la Paraula de Déu”
La nostra voluntat, amb la gràcia, és omnipotent davant de Déu.
“Ets fill de Déu”
El baptisme ens fa fideles –fidels-, paraula que, com aquella altra, sancti –sants-, feien servir els primers seguidors de Jesús per anomenar-se entre ells, i que encara s'utilitza avui: es parla dels «fidels» de l'Església. -Pensa-ho! (Forja, 622)
“Si sou nens no tindreu penes”
Si sou nens no tindreu penes: els nens s'obliden de seguida dels disgustos per a retornar als seus jocs ordinaris. ―Per això, amb l'abandonament, no us haureu de preocupar, perquè descansareu en el Pare. (Camí, 864)
“Tu et pots dir fill de Déu”
Dóna-li moltes gràcies a Jesús, perqué, amb Ell i en Ell, tu et pots dir fill de Déu. (Forja, 265)
“Vés amb promptitud a la Confessió”
Si mai caiguessis, fill, vés amb promptitud a la Confessió i a la direcció espiritual: ensenya la ferida!, perquè et curin a fons, et treguin totes les possibilitats d'infecció, encara que et faci mal com si es tractés d'una operació quirúrgica. (Forja, 192)
“Déu està contínuament al nostre costat”
Cal arribar a la convicció que Déu està contínuament al nostre costat.
“Actuem com a fills de Déu?”
Un fill de Déu no té por ni de la vida ni de la mort, perquè el fonament de la seva vida espiritual és el sentit de la filiació divina: Déu és el meu Pare, pensa, i és l'Autor de tot bé, és tota la Bondat. -Però, ¿tu i jo actuem, de debò, com a fills de Déu? (Forja, 987)
“Pare meu del Cel, ajuda'm”
A tu, que et desmoralitzes, et repetiré una cosa molt consoladora: al qui fa allò que pot, Déu no li nega la gràcia. Nostre Senyor és Pare, I si un fill li diu en la, quietud del seu cor: Pare meu del Cel, sóc aquí, ajuda'm... Si acudeix a la Mare de Déu que és Mare nostra, va endavant. Però Déu és exigent. Demana amor de veritat; no vol traïdors. Cal ser fidels a aquesta lluita sobrenatural, que ens fa feliços a la terra a forja de sacrifici. (Via Crucis, 10ª Estació, n. 3)