Opus Dei

No pots destrossar, amb la teva desídia o amb el teu mal exemple, les ànimes dels teus germans els homes. -Tens -malgrat les teves passions!- la respon­sabilitat de la vida cristiana dels teus pròxims, de l'eficàcia espiritual de tothom, de la seva santedat! (Forja, 955)

Has de conviure, has de comprendre, has de ser germà dels teus germans els homes, has de posar amor —com diu el místic castellà— on no hi ha amor, per treure'n amor. (Forja, 457)

Ha escrit també l'Apòstol que «no hi ha distinció entre gentil i jueu, entre circumcís i no circumcís, entre bàrbar i escita, entre esclau i lliure, sinó que Crist és tot i és en tots». Aquestes paraules valen tant avui com ahir: davant el Senyor, no hi ha diferències de nació, de raça, de classe, d'estat... Cada un de nosaltres ha renascut en Crist, a fi de ser una nova criatura, un fill de Déu: tots som germans, i fraternalment hem de comportar-nos! (Solc, 317)

Acostuma't a parlar amb cordialitat de tot i de tothom; en particular, de tots els qui treballen en el servei de Déu. I quan no sigui possible, calla!: també els comentaris bruscos o desenfadats poden fregar la murmuració o la difamació. (Solc, 902)

Qualsevol activitat -sigui o no huma­nament molt important- ha de conver­tir-se per a tu en un mitja de servir el Senyor i els homes: aquí rau la veritable dimensió de la seva importància. (Forja, 684)

Jesús Senyor Nostre estima tant els ho­mes, que s'encarnà, prengué la nostra naturalesa i visqué en contacte diari amb pobres i rics, amb justos i pecadors, amb joves i vells, amb gentils i jueus. Dialogà constantment amb tothom: amb els qui el volien bé, i amb els qui només cercaven la manera de recargolar les seves paraules, per con­demnar-lo. Procura tu comportar-te com el Senyor. (Forja, 558)

Mentre continuïs persuadit que els al­tres han de viure sempre pendents de tu, mentre no et decideixis a servir ―a ocultar-te i desaparèixer―, el tracte amb els teus germans, amb els teus col·legues, amb els teus amics, serà font contínua de disgustos, de malhumor...: de supèrbia. (Solc, 712)

S'amaga una gran comoditat -i a vega­des una gran falta de responsabilitat­ en els qui, constituïts en autoritat, defugen el do­lor de corregir, amb l'excusa d'evitar el sofriment a d'altres. S'estalvien potser disgustos en aquesta vida..., pero posen en joc la felicitat eterna -la seva i la dels altres- per les seves omissions, que són veri­tables pecats. (Forja, 577)

¡Amb quina insistencia l'Apòstol Sant Joan predicava el mandatum novum! -«Que us estimeu els uns als altres!» -Em posaria de genolls, sense fer comedia -m'ho diu a crits el cor-, a fi de demanar-vos per amor de Déu que us estimeu, que us ajudeu, que us doneu la mà, que us sapigueu perdonar. -Per tant, us cal rebutjar la supèrbia, ser com­passius, tenir caritat; prestar-vos mútuament l'auxi­li de l'oració i de l'amistat sincera. (Forja, 454)

Per molt que estimis, mai no estimaràs prou. El cor humà té un coeficient de dilatació enorme. Quan estima, s'eixampla en un crescendo d'afecte que supera totes les barreres. Si estimes el Senyor, no hi haurà criatura que no trobi lloc en el teu cor. (Via Crucis, 8ª Estació, n. 5)