"Ompliràs el món de caritat"

No pots destrossar, amb la teva desídia o amb el teu mal exemple, les ànimes dels teus germans els homes. -Tens -malgrat les teves passions!- la respon­sabilitat de la vida cristiana dels teus pròxims, de l'eficàcia espiritual de tothom, de la seva santedat! (Forja, 955)

Lluny físicament i, tanmateix, ben a prop de tots: molt a prop de tots!..., repeties feliç. Estaves content, gràcies a aquesta comunió de caritat, de que et vaig parlar, que has d'avivar sense cansar-te. (Forja, 956)

Em preguntes què podries fer per aquell amic teu, perquè no es trobi sol.

-Et diré allò de sempre, ja que tenim a la nostra disposició una arma meravellosa, que ho resol tot: resar. Primer, resar. I, després, fer per ell el que voldries que fessin per tu, en circumstàn­cies semblants. Sense humiliar-lo, cal ajudar-lo de tal manera que li sigui fàcil allò que li resulta dificultós. (Forja, 957)

Situa't sempre en les circumstàncies del proïsme: així veuràs els problemes o les qüestions serenament, no et disgustaràs, com­prendràs, disculparàs, corregiràs quan i com calgui, i ompliràs el món de caritat. (Forja, 958)