Opus Dei

“Maria esperava un fill. Mentre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit”. Una de les lliçons que podem aprendre aquesta nit és la humilitat: saber-nos petits davant de Déu.

“Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se'n va anar cap a Egipte”. Quan no comprenguem les situacions difícils que se’ns presenten, intensifiquem el recurs a Déu. Això ens ajudarà a tenir una disposició humil, generosa i sacrificada per complir la seva voluntat.

“La Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres”. Jesús ens ha aconseguit que, per la gràcia, siguem germans seus i per tant fills adoptius del Pare. Tractem Déu amb confiança filial.

“Li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare”. Quan mirem el Nen al pessebre, en aquell mateix instant, Déu ens mira amorosament a nosaltres. Acudim a Maria perquè sapiguem honorar el Nom de Jesús cada moment del dia.

“Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar”. Jesús, a la menjadora o als braços de la Mare, desitja omplir-nos amb la seva llum, perquè també nosaltres puguem ésser estels que l'ajudin a il·luminar el món amb la seva claredat.

“Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà”. Jesús no proporciona una tècnica per sortir il·lesos davant la persecució. Ens dona molt més: l'assistència de l'Esperit Sant per parlar i perseverar en el bé, donant així un testimoniatge fidel de l'amor de Déu per tota la humanitat.

Evangeli i comentari de la festa de la Sagrada Família (Cicle C). “La seva mare conservava tot això en el seu cor. Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes”. La Sagrada Família representa una resposta coral a la voluntat del Pare, són un exemple de docilitat. Cada dia tu i jo tenim l'oportunitat d'acceptar la voluntat de Déu per a nosaltres i per a la nostra família.

“Els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit”. Aprenguem de Maria i dels pastors a escoltar amb atenció allò que Déu vol de cadascun de nosaltres i a maldar per obeir.

“Andreu anà a trobar el seu germà Simó i li digué: Hem trobat el Messies”. I el va portar on era Jesús”. La crida a seguir el Senyor va unida a la missió de donar a conèixer allò que hom ha vist i conegut. És la conseqüència lògica d'un cor que se sent estimat.

“Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué”. Joan, el deixeble tan estimat per Jesús, és un model a imitar perquè tots som cridats a tenir una relació d'amor amb el Senyor ressuscitat.

Evangeli i comentari del sisè dia de l'octava de Nadal. “L'infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor.” A sant Josepmaria li alegrava contemplar la naturalitat amb què el Fill de Déu va voler viure a la Terra, sobretot durant els trenta anys de vida oculta a Natzaret. Ens parla de la grandesa de la vida corrent.

“Soc la veu d’un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor”. Un cristià no està cridat principalment a transmetre un missatge moral o a ensenyar uns dogmes, sinó a manifestar Jesucrist amb la vida.

Evangeli i comentari del diumenge segon després de Nadal (Cicle C). “El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres”. El Verb etern, sense deixar de ser Déu, es va fer home, com cadascú de nosaltres. No és un ésser llunyà, que contempla indiferent els homes: es va encarnar per salvar-nos, perquè l'estimem sempre.