GUIATS pels ensenyaments i l'exemple de sant Josepmaria, hem après a estimar apassionadament el món. Gaudim de totes les realitats nobles i bones de la creació perquè sabem que són un do de Déu. Alhora, no som indiferents davant del mal al món, que en disminueix la bellesa i l'allunya del seu pla amorós.

Tot i que les causes d'aquestes situacions són múltiples, entre elles en podem identificar una que té una rellevància especial: el desconeixement que tenen moltes persones de la bondat del nostre Creador. «Ben bé es podria dir que l'enemic més gran de Déu —perquè s'estima Déu després de conèixer-lo— és la ignorància: origen de tants mals i obstacle gran per a la salvació de les ànimes»^[1]. Per contra, quan coneixem el seu amor per nosaltres, quan descobrim que Déu somia que siguem feliços, és lògic estimar-lo sobre totes les coses, apropar-nos a qui és l'origen de tot bé. «Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la meva muntanya sagrada, perquè el coneixement del Senyor haurà omplert el país» (Is 11, 9).

Déu es va servir d'alguns homes i dones de diverses èpoques per donar-se a conèixer i donar l'oportunitat a l'home de ser més lliure. «Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sota la Llei» (Ga 4, 4), per portar aquesta tasca fins a la fi. És tan gran el desig que té Déu que el coneguem que va venir Ell mateix, en persona, per indicar-nos els projectes del seu amor.

Plens de reconeixement i gratitud, podem unir-nos a la pregària de lloança que, com recull l'evangeli de la Missa d'avui, Jesús va elevar un dia al Pare: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos» (Lc 10, 21).

«NOSTRE Senyor arriba amb poder, perquè els ulls dels seus servents vegin la llum»^[2]. Aquella promesa de saviesa per als homes es va complir amb la vinguda al món de Jesús, sobre qui va reposar l'esperit del Senyor, «esperit de saviesa i d'enteniment, esperit de consell i de fortalesa, esperit de coneixement i de reverència pel Senyor » (Is 11, 2). Ell segueix disposat a dialogar personalment amb cadascun de nosaltres per instruir-nos, per guiar-nos, per encoratjar-nos. Sovint, Déu ens parla a través de persones i situacions, convertint tota la realitat de la nostra vida en un lloc de trobada amb Ell. Si procurem tenir una vida contemplativa, en tots els esdeveniments del dia a dia podrem descobrir la veu de Déu que ens cerca.

En aquest diàleg, el Senyor espera que ens hi dirigim amb confiança per il·luminar allò que no comprenem. Per això, amb senzillesa, ens posem en la seva presència i li plantegem els nostres dubtes de cor a cor, tot recordant que Déu es revela als petits. En canvi, per als savis segons la carn, les paraules del Senyor poden sonar com a frases inconnexes. Per això necessitem posar de part nostra per romandre oberts a escoltar la seva paraula, encara que només l'entenguem parcialment. «Quantes contrarietats desapareixen quan interiorment ens posem ben a prop d’aquest Déu nostre, que mai no abandona! Es renova, amb matisos distints, aquest amor de Jesús envers els seus, els malalts, els paralítics, que pregunta: què et passa? Em passa… I, de seguida, llum o si més no, acceptació i pau»^[3].

Si ens apropem al Senyor amb un atreviment de nens, aleshores ens revelarà la seva saviesa i ens donarà a conèixer els seus designis. També ens omplirà de pau, d'alegria, i ens concedirà la fortalesa per suportar les dificultats que la vida ens presenta.

EN JESUCRIST es conté la plenitud de la revelació. «El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Fora del Pare, ningú no coneix qui és el Fill; igualment ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar» (Lc 10, 22). «Jesús no ens diu alguna cosa sobre Déu, no parla simplement del Pare, sinó que és revelació de Déu, perquè és Déu, i ens revela així el rostre de Déu»^[4]. Déu es va fer carn en Crist perquè el poguéssim veure, entrar-hi en relació directa i per donar-nos a conèixer els plans de la seva saviesa. A l'hora de buscar respostes als interrogants de la nostra vida, farem molt bé a recórrer a Jesús. En el nostre diàleg amb Crist no hi ha inquietuds supèrflues ni dubtes inoportuns. Tota la saviesa està continguda al misteri del Verb fet home: Jesús és la Paraula de Déu.

És fàcil imaginar-se els apòstols preguntant a Jesús el significat més profund d'alguna paràbola que no havien entès, o apropant-se a demanar-li una explicació sobre un esdeveniment determinat que tots coneixien. Nosaltres tenim aquesta mateixa facilitat per entaular una conversa amb el Senyor. El tracte personal i diari amb Ell ens porta a conèixer-lo cada cop millor, a adquirir una connaturalitat amb la seva manera de reaccionar davant les diverses circumstàncies de la vida. Per això ens serveix demanar a l'Esperit Sant que el nostre diàleg amb Jesús sigui llum per a nosaltres i per als altres.

Al llarg de la vida aprenem moltes coses. Algunes són constitutives de la nostra manera de pensar, de ser i d’actuar. És probable que diversos d'aquests ensenyaments fonamentals els hàgim rebut dels llavis o de l'exemple de les nostres mares. La vida de Maria constitueix per a nosaltres un ensenyament meravellós de diàleg amb el Senyor. Tant de bo aprenguem de la Mare de Déu aquella confiança per mirar i escoltar Jesús!

^[1] Sant Josepmaria, Carta 11-III-1940, n. 47.

^[2] Missal romà, Dimarts de la primera setmana d’Advent, Vers abans de l’evangeli.

^[3] Sant Josepmaria, Amics de Déu, núm. 249.

^[4] Benet XVI, Audiència, 16-I-2013.