Evangeli (Mc 9, 38-40)

Joan digué a Jesús:

—Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui venen amb nosaltres.

Jesús respongué:

—No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres.

Comentari

Des de molt aviat, Jesús va voler comunicar als seus deixebles alguns poders com el de guarir malalts o expulsar dimonis. Veure el Mestre realitzar aquests signes sorprendria els deixebles. Però no menys admiració els causava que poguessin realitzar-los ells mateixos i que fins i tot els dimonis se'ls sotmetessin en nom seu (cf. Lc 10, 17). El Senyor anticipava, en cert sentit, l'eficàcia que atorgaria a la seva Església al llarg del temps, com a partícip i dispensadora del seu triomf sobre el mal.

Però l'Evangeli d'avui ens explica que el deixeble Joan i alguns altres van presenciar com algú que no era del seu grup feia també els mateixos signes que ells. Amb una autoritat mal entesa i exercida, els ho van prohibir.

Aquells deixebles gelosos s'havien apoderat del que tan sols eren dons rebuts i van jutjar altres indignes de rebre'ls també. Van tenir almenys el talent d'explicar al Mestre el que havia passat. La correcció de Jesús no es va fer esperar i la lliçó tampoc: “ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi” (v. 39).

Tots podem tenir certa tendència a mirar amb recel qui no pertany al propi grup, a qui no ens resulta familiar o proper; a qui fa les coses d'una altra manera o amb un altre esperit. Això els va passar als deixebles. Jesús ens ensenya a fomentar una mentalitat oberta, acollidora, universal.

L'escena ens convida a no ser intolerants amb els altres, “a no oposar-nos al bé, vingui d'on vingui” (Beda, in Marcum 3, 39), a no impedir que també altres facin obres bones, precisament perquè amb elles ja tindrien alguna cosa en comú amb nosaltres, encara que no siguin del nostre grup, família o carisma. D'altra banda, no té sentit menysvalorar el mateix o voler canviar-ho, pel suposat èxit espiritual aliè.

Sant Josepmaria resumia la qüestió així: “Alegra’t, si veus que altres treballen en bons apostolats. —I demana, per a ells, gràcia de Déu abundant i correspondència a aquesta gràcia. Després, tu, al teu camí: convençut que no en tens cap altre” (Camí, n. 965).