Evangeli (Jn 6, 44-51)
Ningú no pot venir a mi si el Pare que m’ha enviat no l’atreu. I a aquest, jo el ressuscitaré el darrer dia. En els Profetes hi ha escrit: Tots seran instruïts per Déu. Tots els qui escolten el Pare i acullen el seu ensenyament venen a mi. No és pas que algú hagi vist el Pare: només l’ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. En veritat, en veritat us ho dic: els qui creuen tenen vida eterna.
Jo soc el pa de vida. Els vostres pares van menjar el mannà en el desert, però van morir. Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món.
Comentari
L'Evangeli segons sant Joan ens ha transmès com cap altre els discursos de Jesús on parla de la seva relació amb el Pare. Aquests dies la litúrgia ens recorda el capítol sisè, concretament el discurs del Pa de Vida. Les persones que seguien el Senyor cercaven en ell la vida. I, sí, Jesús s'oferia com a Pa de Vida. D'una Vida, però, com ells no podien imaginar pas. L'aliment que estava oferint no era simplement per al cos.
Amb les paraules de l'Evangeli d'avui se'ns anima a no desistir de buscar, trobar i estimar Jesús (cf. Sant Josepmaria, Camí, 382). Per això, cal una actitud oberta del cor, d'escolta confiada i agraïda, que respongui implicant-se en un diàleg d'amor amb la pròpia existència. Això és: una veritable escolta en què ens deixem tocar en el més profund del nostre ésser i, fruit d'això, conformem la vida segons allò que rebem. Crist ens vol donar la mà, il·luminar la intel·ligència, enfortir la voluntat i acompanyar-nos en el camí cap al Pare. Déu és la font de la Vida iens vol portar a aquesta font. Com ho fa? Donant-nos exemple perquè en seguim les petjades (cf. 1 P 2, 21). Això és la fe: identificació amb aquell en qui es creu.
En una de les lectures de la Vetlla Pasqual llegim aquestes paraules: “Tots els assedegats, veniu a l’aigua, veniu, els qui no teniu diners, compreu i mengeu, compreu llet i vi sense diners, sense pagar res. Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta, i malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan? Escolteu bé, i tastareu cosa bona, i us delectareu assaborint el bo i millor” (Is 55, 1-2). Quantes vegades haurem fet servir la paraula “satisfer” sense saber realment quina cosa significa estar sadollats! Perquè el profeta parla de quelcom que omple i ja no es perd pas. Aquí és on paga la pena d’invertir: alimentar-nos de Crist, convertir l’existència tota en un diàleg amb ell, treballant amb ell, descansant amb ell, estimant els altres amb el seu amor, anhelant veure un Pare el rostre del qual només Jesús ha contemplat i que ens ha mostrat i ens mostra en la mesura que el deixem viure en nosaltres.