La Santa Missa ens situa així davant els misteris primordials de la fe, perquè es la donació mateixa de la Trinitat a l'Església. Així s'entén que la Missa sigui el centre i l'arrel de la vida espiritual del cristià. Es el fi de tots els sagramentals. En la Missa s'encamina cap a la seva plenitud la vida de la gràcia, que fou dipositada en nosaltres pel Baptisme, i que creix, enfortida per la Confirmació. Quan participem de l'Eucaristia, escriu sant Ciril de Jerusalem, experimentem l'espiritualització deïficant de l'Esperit Sant, que no sols ens configura amb Crist, com s'esdevé en el Baptisme, sinó que ens cristifica enterament, i ens associa a la plenitud de Crist Jesús.

L'efusió de l'Esperit Sant, en cristificar-nos, ens mena al propi reconeixement de fills de Déu. El Paràclit, que és caritat, ens ensenya de fondre tota la nostra vida amb aquesta virtut; i consummati in unum, fets una sola cosa amb Crist, podem ésser entre els homes allò que sant Agustí afirma de l'Eucaristia: signe d'unitat, vincle de l'Amor. (És Crist que passa, 87)