“Ens anima, ens ensenya, ens guia”

“Iesus Christus, perfectus Deus, perfectus Homo” ―Jesucrist, perfecte Déu i perfec­te Home. Són molts els cristians que segueixen Crist, bocabadats davant la seva divinitat, però que l'obliden com a Home..., i fracassen en l'exercici de les virtuts sobrenaturals ―malgrat tota aquesta ba­luerna externa de pietat―, perquè no fan res per adquirir les virtuts humanes. (Solc, 652)

Enamora't de la Humanitat Santíssima de Jesucrist. -¿No t'alegra que hagi volgut ser com nosal­tres? Agraeix a Jesús aquesta bondat a desdir! (Forja, 547)

Gràcies, Jesús meu!, perquè has volgut fer-te perfecte Home, amb un Cor amant i amabilíssim, que estima fins a la mort i pateix; que s'omple de goig i de dolor; que s'entusiasma amb els camins dels homes, i ens mostra el que duu al Cel; que se subjecta heroicament al deure, i es condueix per la misericòrdia; que vetlla pels pobres i pels rics; que té cura dels pecadors i dels justos... ―¡Gràcies, Jesús meu, i dóna'ns un cor a mida del Teu! (Solc, 813)

És en això que es concreta la veritable devoció al Cor de Jesús: a conèixer Déu i conèixer-nos nosaltres mateixos, i a mirar Jesús i acudir a Ell, que ens anima, ens ensenya, ens guia. No cap en aquesta devoció més superficialitat que la de l'home que, no essent íntegrament humà, no encerta a percebre la realitat de Déu encarnat.

Jesús a la Creu, amb el cor traspassat d'Amor pels homes, és una resposta eloqüent -els mots hi sobren- a la pregunta pel valor de les coses i de les persones. (És Crist que passa, nn. 164-165)

Rebre missatges per correu electrònic

email