Recordeu -assaborint, en la intimitat de l'ànima, la infinita bondat divina- que, per les paraules de la Consagració, Crist es farà realment present en l'Hóstia, amb el seu Cos, la seva Sang, la seva Ànima i la seva Divinitat. Adoreu-lo amb reverència i devoció; renoveu en la seva presència l'oferiment sincer del vostre amor; digueu-li sense por que l'estimeu; agraiu-li aquesta prova diària de misericòrdia tan plena de tendresa, i fomenteu el desig d'acostar-vos a combregar amb confiança. Jo m'esbalaeixo davant aquest misteri d'Amor: el Senyor busca el meu pobre cor com a tron, per no abandonar-me si jo no m'aparto d'Ell.
Reconfortats per la presència de Crist, alimentats amb el seu Cos, serem fidels durant aquesta vida terrenal i després, en el cel, a la vora de Jesús i la seva Mare, ens direm vencedors. On és, oh mort, la teva victòria? On és, oh mort, el teu esperó? Donem gràcies a Déu, que ens ha portat la victória, per la virtut de nostre Senyor Jesucrist. (És Crist que passa, 161)