Sempre he entès el descans com a apartament de les coses contingents de cada jornada. (Solc, 514)
Aprofita'm el temps. ―No t'oblidis de la figuera maleïda. Ja feia alguna cosa: treure fulles. Com tu...
―No em diguis que tens excuses. ―Poc li valgué a la figuera ―explica l'Evangelista― que no fos temps de figues, quan el Senyor anà a cercar-les.
―I estèril restà per sempre. (Camí, 354)
Lluiteu contra aquesta excessiva comprensió que cadascú té amb si mateix: exigiu-vos! De vegades pensem massa en la salut; en el descans que no ha de faltar, justament perquè cal per al retorn a la feina amb renovades forces. Però aquest repòs -ja fa tants d'anys que ho vaig escriure- no és pas no fer res: és distreure’ns en activitats que exigeixen menys d’esforç. (Amics de Déu, 62)