L'autora, Paulina Mönckeberg, ha realitzat una selecció de 90 petits succeïts de la vida de sant Josepmaria, la majoria succeïts a la seva infància. La imaginació de l'autora reconstrueix les anècdotes relatades pel propi fundador de l’Opus Dei, que descobria en elles com Déu havia anat ficant-se a poc a poc, ja des que era nen, en la seva vida.

En la seva infància hi ha poc d'extraordinari: va contar amb l'afecte d'uns pares cristians, va experimentar el dolor i la contrarietat, va tenir amics amb els quals compartir jocs i entremaliadures, etcètera. Però aquí estava Déu present en la seva vida, amb delicadesa, fins arribar a reclamar-la completament. Res estrany demana Déu, va recordar el sant moltes vegades, perquè Ell es fa present en l'ordinari, en el dia a dia.

Altre aspecte que Paulina Mönckeberg desitja contar al jove lector és com la Verge va tenir cura de sant Josepmaria des de petit. Considerable importància dóna també a l'exemple dels seus pares, a com li van ensenyar a moderar el seu caràcter i a tractar a Jesús amb confiança. D'aquesta manera, en un ambient de família cristiana, va aprendre, per exemple, a apreciar el valor de la confessió i a posar-se a la disposició del que Déu volia d'ell.

Jesús en la vida dels nens

El llibre, publicat per l'editorial Palabra, també mostra algunes simpàtiques anècdotes, ocurrències de nen, que sant Josepmaria va saber apreciar com vingudes de la mà de Déu, traient d'elles una lliçó sobrenatural. L'ou fregit que va gaudir com penitència després de la seva primera confessió, la seva brusca reacció davant la mort de les seves germanes, les nadales que cantava en Nadal, el temor que sentia davant les visites, etcètera, són successos dels quals més tard trauria lliçons per a la seva vida cristiana.

L'edició de ‘Vida y venturas de un borrico de noria... y su relojerico’, de tapes dures, compte amb unes il·lustracions molt detallistes. Els dibuixos a color il·lustren gairebé la totalitat de les anècdotes que recull el llibre. Els textos, adequats a la mentalitat infantil, han estat distribuïts de tal manera que es pugui llegir un cada dia. El fil conductor de la història és l'àngel de la guarda de sant Josepmaria, a qui ell anomenava “mi relojerico”, perquè li demanava que li despertés pels matins quan el seu despertador s'espatllava.

A manera d'exemple, recollim una de les històries que compon el llibre:

Per dos dolços sí

“Per aquell temps es va estrenar a Barbastre el cinematògraf, el qual es va convertir ràpidament en l'atracció de tots els habitants del poble. De la mà de la mainadera, partia feliç a la funció infantil i més d'una vegada va anar amb ells el nuvi de la noia, un soldat de la guarnició de Barbastre.

Com allò podia no agradar a Dolores, la noia oferia a Josepmaria una llaminadura amb la finalitat de guardar el secret. No obstant això, per un dolç Josepmaria no es deixava subornar; però si li oferien dos, llavors, sí.

-Fixeu-vos si era fresc!-, recordaria després Josepmaria.

Preocupat, el Relojerico mirava al Cel. No recordava què havia dit Sant Miquel sobre aquests casos. Però, al veure el somriure de la Verge i de Dolores, que sempre acabava assabentant-se, l’angelet tornava complagut la seva mirada a Josepmaria, qui feliç assaboria les seves dues llaminadures.

"Vida y venturas de un borrico de noria... y su relojerico ". Ed. Palabra. Text i il·lustracions: Paulina Mönckeberg, 2004.