Aquesta és la teva tasca de ciutadà cristià: fer de manera que l’amor i la llibertat de Crist presideixin totes les manifestacions de la vida moderna: la cultura i l’economia, el treball i el descans, la vida de familia i la convivència social. (‘Solc’, 302)

«La capacitat de transformar la realitat terrenal a la llum de la fe és certament una de les notes que caracteritzen l’espiritualitat de ‘Camí’, ‘Solc’ i ‘Forja’. És interessant notar la particular atenció que rep, en aquest context, la relació entre fe i cultura. Individuant, amb intuïció profètica, un dels problemes més rellevants d’aquesta època, la divisió entre la fe i la vida, entre l’Evangeli i la cultura, el beat Josepmaria ha indicat un camí clar de presència i d'apostolat per al catòlic del nostre temps. La proposta d’una formació àmplia i integral de la persona, la invitació a cuidar la pròpia competència professional i la individuació de la tasca social com a camp privilegiat per a l’evangelització, defineixen un clar perfil de cristià, que viu la seva santificació conjugant de manera eficaç i creativa la fe amb les responsabilitats que està cridat a assumir en els diversos àmbits de l'existència humana.» (Card. Camillo Ruini, vicari general de Sa Santedat per a la diòcesi de Roma)

Esperar no vol pas dir començar a veure la llum, sinó confiar a ulls clucs que el Senyor la posseeix plenament i viu en aquella claredat. Ell és la Llum. (‘Solc’, 91)

«La relectura d’un paràgraf, entre tants, del beat Josepmaria (cf. ‘Solc’, n. 91) ens mostra la relació existent entre les nostres paraules i les paraules de l’Escriptura. El qui s’alimenta dels llibres de Déu parla, encara que sense citar-les expressament, les paraules del Llibre Sagrat i comunica el seu contingut. Estic segur que la força espiritual d’aquestes frases del beat Josepmaria prové del missatge bíblic, encara que la referència no sigui explícita. La Bíblia és l’aliment del cristià i la taula en la qual tots estem cridats a alimentar-nos cada vegada amb més abundància. Confio en que aquest centenari ens ajudi a tots a redescobrir les arrels bíbliques sobre les quals es fonamenta la santedat de vida i aquest apostolat modern representat pel fundador de l’Opus Dei.» (Card. Carlo Maria Martini, arquebisbe de Milà)

Quan vegis una pobra Creu de fusta, sola, menyspreable i sense valor... i sense Crucifix, no oblidis que aquesta Creu és la teva Creu: la de cada dia, l’amagada, sense lluentor i sense consol... que està esperant el Crucifix que li falta: i aquest Crucifix has de ser tu. (‘Camí’, 178)

«Mons. Josepmaria Escrivà va predicar incansablement que l’hora de Jesús és l’hora de tots els cristians, cridats a glorificar Déu deixant-se atreure, com fills, en aquell acte d’amor patern d’infinit valor que s’ha acomplert a la Creu. Va testimoniar amb la vida sencera que el camí de la Creu, el camí real de Crist, és la sendera que introdueix l’home a la felicitat de l’amistat divina, en la joiosa aventura de la proximitat de la paraula de Déu que allibera de l’esclavitut del pecat i de l’engany del dimoni: el patíbul del Verb encarnat és font de vida; la mort ignominiosa de Crist, compliment de l’eterna aliança de Déu amb tota la humanitat.» (Card. Darío Castrillón Hoyos, prefecte de la Congregació del Clergat)

Vejam quan t’assabentaràs que el teu únic camí posible és buscar amb afany la santedat!

Decideix-te —no t’ofenguis— a prendre Déu seriosament. Aquesta lleugeresa teva, si no la combats, pot acabar en una trista burla blasfema. (‘Solc’, 650)

«Quan ens apropem a aquest tresor de vida interior que és ‘Camí’, ‘Solc’ i ‘Forja’, aquestes tres obres del beat Josepmaria Escrivà, quedem admirats de la saviesa espiritual amb què estan animats els pensaments senzills i instantanis que les componen. I en efecte, una de les característiques felices d’aquestes tres col·leccions d’ensenyaments del fundador de l’Opus Dei, és precisament aquesta: la brevetat de la paraula unida a la intensitat del contingut. Mestre modern i sempre actual de vida interior, el beat Josepmaria escriu: «Vejam quan t’assabentaràs que el teu únic camí posible és buscar amb afany la santedat!» (‘Solc’, n. 650). En aquestes paraules hi trobem el ressò vivíssim de l’ensenyament conciliar sobre la crida universal a la santedat. Perquè es tracta precisament d’una invitació a la santedat dirigida a tots: una santedat que és l’única meta seriosament desitjable en aquesta vida.» (Card. Dionigi Tettamanzi, arquebisbe de Gènova)

Admira la bondat del nostre Pare Déu: ¿no t’omple de goig la certesa que la teva llar, la teva família, el teu país, que estimes amb bogeria, són matèria de santedat? (‘Forja’, 689)

«Que necessari és avui meditar i acollir aquest esperit de filiació divina, tan estimat pel beat Josepmaria! La proposta d’un fonament ferm de l’espiritualitat familiar en la filiació divina és una eficaç aportació a la nova evangelització de la família. Es tracta, en aquests moments, d’una tasca urgent, que representa una renovada i humil petició del do de l’Esperit Sant, per qui donem gràcies a Déu, el nostre Pare.» (Card. Alfonso López Trujillo, president del Pontifici Consell per a la Família)

Aquesta ha estat la gran revolució cristiana: convertir el dolor en sofriment fecund; d’un mal, fer-ne un bé. Hem desposseït el diable d’aquesta arma...; i, amb ella, conquistem l’eternitat. (‘Solc’, 887)

«El beat Josepmaria ha ensenyat, després d’haver-ho après per experiència pròpia, que la santedat s’ha de buscar en la vida de cada dia, en aquest quelcom diví amagat en les situacions més comunes. I el dolor forma part de la quotidianitat, perquè contínuament fa acte de presència en la vida dels homes. Viscut cristianament, el dolor es converteix en lloc privilegiat de trobada amb Déu i en instrument de santificació i d’apostolat: quantes vegades trobem en els escrits del Beat l’elogi a l’apostolat del sofriment!» (Card. Andrzej Deskur, president emèrit del Pontifici Consell de les Comunicacions Socials)

Cal que siguis “home de Déu”, home de vida interior, home d’oració i de sacrifici. –El teu apostolat ha de ser una superabundància de la teva vida “cap endins”. (‘Camí’, 961)

«Individuada en Déu la pròpia centralitat, el beat Josepmaria fa de l’oració la via mestra de la seva maduració en la fe. Per a ell l’oració serà un diàleg ininterromput amb el Senyor i la seva respiració com a creient. L’oració el mantindrà amb vida, i generarà en el seu cor un estupor sempre nou pel bé que Déu obra dins i fora de l’Església. L’oració es transforma en ell en lloança contínua al Pare, però també en veu d’intercessió per la sort incerta dels pobres i per les ànsies del present.» (Card. Crescenzio Sepe, prefecte de la Congregació per a l’Evangelització dels Pobles)