Universitaris, renovadors de la civilització

El Papa celebrà amb universitaris de diversos països la VI Jornada Europea dels Universitaris i els va encoratjar a tenir desitjos de renovar i enriquir amb la seva vida cristiana la civilització actual.

Durant la trobada va haver-hi connexions via satèl·lit amb universitaris de Nàpols (Itàlia); Bucarest (Romania), Toledo (Espanya); Avinyó (França); Minsk (Bielorússia); Washington (EE.UU.); Ciutat de Mèxic (Mèxic); L’Havana (Cuba); Aparecida (Brasil) i Loja (Equador).

Després de l’oració del rosari, el Papa va parlar als universitaris, especialment als d'Europa i Amèrica, amb aquestes paraules: "El cristianisme constitueix un llaç fort i profund entre l'anomenat vell continent i l'anomenat "nou món".

"Déu us crida a cooperar, junt amb els vostres coetanis de tot el món, perquè la saba de l'Evangeli renovi la civilització d'aquests dos continents i de tota la humanitat".

"Les grans ciutats europees i americanes són cada vegada més cosmopolites, però ben sovint els falta aquesta saba capaç de fer que les diferències no siguin un motiu de divisió o de conflicte, sinó més aviat d’enriquiment recíproc".

"Benvolguts amics: sigueu deixebles i testimonis de l'Evangeli, perquè l'Evangeli és la bona llavor del Regne de Déu, és a dir, de la civilització de l'amor! Sigueu constructors de pau i d'unitat!".

ÀNGELUS: LA CEGUESA DE L'ORGULL

"Jesús revela al cec curat que ha vingut al món per donar un judici, per separar els cecs curables dels que no es deixen curar perquè creuen que estan sans", va dir el Papa en l'àngelus.

En el seu missatge dominical després de l’oració de l'àngelus, el Papa va reflexionar sobre l'Evangeli del dia, en el que Jesucrist cura a un cec de naixement. Enfront dels qui veien en la ceguesa un càstig causat pels pecats“Jesús no pensa en les culpes possibles sinó en la voluntat de Déu que va crear l’ésser humà per a la vida”.

I immediatament entra en acció: amb terra i saliva fa fang i l'unta als ulls del cec. Aquest gest al·ludeix a la creació de l'home que la Bíblia narra amb el símbol de la terra plasmada i animada pel buf de Déu".

"Curant l’ésser humà Jesús du a terme una nova creació. Però aquesta curació suscita una discussió encesa perquè Crist ho fa durant el dissabte, infringint segons els fariseus el precepte festiu. Al final de la narració, Jesús i el cec es troben "expulsats" pels fariseus: un perquè ha violat la llei i l'altre perquè, malgrat la curació, porta encara el senyal de pecador de naixement".

"Jesús revela al cec curat que ha vingut al món per donar un judici, per separar els cecs curables dels què no es deixen curar perquè creuen que estan sans. Efectivament en l'ésser humà la temptació de construir-se un sistema de seguretat ideològic és molt forta, fins i tot la religió pot convertir-se en element d'aquest sistema, així com l'ateisme o el laïcisme, però actuant així el nostre egoisme ens torna cecs". "Deixem que Jesús ens curi, que pot i vol donar-nos la llum de Déu!" -va concloure-. Confessem la nostra ceguesa, la nostra miopia i sobretot el que la Bíblia anomena el "gran pecat": l'orgull".