El 25 de març s'estrena a Espanya (al maig als Estats Units) la pel·lícula " Encontrarás dragones ", en la qual sant Josepmaria Escrivà, fundador de l'Opus Dei, es converteix en un dels personatges principals d'un film ambientat en bona part durant la guerra civil espanyola.
Després d'haver entrevistat al director, Roland Joffé (que ha dirigit pel·lícules com "La Misión", "Los gritos del silencio" o "La ciudad de la alegría"), ZENIT ha volgut conèixer el parer de l'Opus Dei sobre aquesta producció.
Per això, hem entrevistat Marta Manzi, que treballa des de 1992 en el Departament de Comunicació de l'Opus Dei a Roma, on s'ocupa de les relacions amb mitjans internacionals.
Mare de set fills, és també professora d'«Antropologia de la diferència» a la Universitat Pontifícia de la Santa Creu . Atenta a les novetats del setè art, col·labora amb una productora italiana en l'anàlisi de guions cinematogràfics.
- ¿Li ha agradat "Encontrarás dragones "? Quina ha estat la seva primera reacció davant d'una pel·lícula que presenta el fundador de l'Opus Dei entre els personatges principals?
"Com a persona que tracta de comunicar la realitat de l'Opus Dei, em dic: ara em toca a mi completar el quadre, i facilitar un coneixement directe del sant real i del seu missatge".
Marta Manzi: He après molt de la mirada lúcida amb què un cineasta que es declara no creient tracta qüestions relacionades amb la fe cristiana i, de manera més específica, amb la vida de sant Josepmaria i els orígens de l'Opus Dei. Joffé expressa de forma artística realitats espirituals profundes.
Des del punt de vista del cinema, penso que és una pel·lícula rica en continguts i emocions. El guió de Roland Joffé parla a tots: a través de les vides paral·leles de Josepmaria Escrivà (Charlie Cox) i Manolo Torres (Wes Bentley), atreu l'atenció i interpel·la sobre assumptes com l'amor, la paternitat, la possibilitat de donar un rumb divers a la teva vida i, sobretot, un tema que em sembla nou en la narrativa actual: el perdó . Planteja tantes qüestions que, un cop acabada la projecció, es manté viva en la memòria.
Com a persona que tracta de comunicar la realitat de l'Opus Dei, em dic: ara em toca a mi completar el quadre, i facilitar un coneixement directe del sant real i del seu missatge.
- Fins a quin punt és fidel a la realitat el retrat que fa Roland Joffé sobre sant Josepmaria?
Marta Manzi: El film, al meu parer, dóna un rostre convincent a aquest sacerdot que jo he vist en els seus primers escrits de joventut, com " Camí " i " Sant Rosari ". Amb la seva aproximació artística, Joffé m'ajuda a veure d'una manera nova el missatge que procuro viure des de fa 40 anys.
- Així doncs, col·laborarà l'Obra en la difusió d’«Encontrarás dragones»?
Marta Manzi: Sé que els productors l'estan mostrant a bisbes, sacerdots i líders d'opinió, que aprecien el seu missatge sobre la força renovadora del perdó i la imatge que transmet del sacerdoci, i la recomanen a altres, i també –per descomptat— a persones de l'Obra, i a nombroses institucions socials i educatives que s'inspiren en el missatge de sant Josepmaria. A la gran majoria els ha agradat molt i l'estan promovent amb presentacions, projeccions, debats sobre el film i altres iniciatives. Però potser hi hagi altres membres de l'Opus Dei que s'esperaven una altra cosa de la pel·lícula: probablement, hi haurà tantes opinions i actituds davant el film com a persones hi ha a l'Obra.
- Des del seu punt de vista, es pot afirmar que la part referida a sant Josepmaria és històricament comprovable?
Marta Manzi: La majoria de fets narrats sobre sant Josepmaria corresponen a episodis documentats i per tant comprovables; al mateix temps, és clar que algunes de les situacions i aspectes dels personatges amb què interactua són recreacions del director i guionista.
No és fàcil representar una persona en dues hores de pel·lícula, i per això cal prendre's llicències artístiques. Li poso un exemple: el jove Josepmaria no va acompanyar en la mort al jueu Honorio que apareix en el film (Derek Jacobi), però sí que està molt documentat que va assistir a la mort a nombrosos malalts en els hospitals i suburbis de Madrid, a més, les paraules que el jove sacerdot diu a Honorio, són molt semblants a les que va adreçar a jueus que va trobar en els seus viatges de catequesi per països d'Amèrica: "jo estimo molt els hebreus –solia dir, per exemple— perquè estimo Jesucrist amb bogeria, que és hebreu". Es nota que darrere de cada escena hi ha abundant treball de documentació per part del director i guionista.
El mateix Joffé ha dit que ha tractat de reflectir l'ànima i l'ethos de Josepmaria, i no tant la història cronològica, encara que de fet la respecta en les línies principals.
- Vostè ha conegut personalment el fundador de l'Opus Dei: quins records li ha portat el Josepmaria interpretat per Charlie Cox?
Marta Manzi: M'impressiona que un actor anglès de 28 anys em faci recordar la persona que vaig conèixer a finals dels seixanta. A part de trets externs, com la mirada o el somriure, reflecteix encertadament el seu caràcter fort i amistós. I la seva naturalitat: quan estaves amb ell, et senties com un fill amb el seu pare. Era poc donat a les solemnitats, no el veies com "el fundador", sinó com un sacerdot que t’escoltava, que feia broma, parlava de Déu i era proper, com també es veu a la pel·lícula.
A l’any 1970, amb el meu marit, li vaig demanar consell sobre un dilema personal: dedicar-me de ple a la família o continuar amb la carrera a la universitat. Em va contestar somrient, amb to de simpàtica reprimenda: "vosaltres, italians, de vegades, voleu que el capellà us doni la resposta a tot, i aquest sacerdot no te la donarà, perquè sap que certes qüestions competeixen només a marit i muller, i a ningú més". Estimava la llibertat, i que cadascú carregués amb la seva pròpia responsabilitat. Vaig recordar aquest episodi en veure la resposta que dóna, a la pel·lícula, quan alguns joves li demanen una orientació política, i ell els la nega, i els anima a fer servir el cervell que Déu els ha donat.
"Des de l'oficina de comunicació se’ls va ajudar en tot allò que es va poder, com solem fer amb qui es pren la molèstia d'acudir a les fonts".
- A la pel·lícula, sant Josepmaria ajuda a superar els conflictes i odis del moment, durant la guerra espanyola, cosa que no va haver de ser fàcil, tenint en compte la persecució a la qual estaven sotmesos els sacerdots i religiosos.
Marta Manzi: Crec que el film de Joffé reflecteix l'experiència de Josepmaria Escrivà durant la guerra civil a Espanya : un dolor profund pels atacs a sacerdots, religiosos i cristians comuns que van patir persecució, juntament amb una consciència viva que ni tan sols aquestes circumstàncies tràgiques podien donar peu a l'odi o la venjança.
Després de l'experiència de la guerra, sant Josepmaria va escriure: "No alcis mai una creu si solament és per recordar que uns han matat uns altres. Seria l'estendard del diable. La Creu de Crist és callar, perdonar i pregar pels uns i pels altres, perquè tots assoleixin la pau".
Són nombrosos els testimonis escrits d'aquesta època que mostren com la seva predicació va mantenir sempre una actitud de perdó i d'acollida a totes les persones. Als joves que el van seguir en aquells anys no els oferia un programa de reformes socials o polítiques. Alguns no van entendre aquesta actitud i el van deixar.
- Quina ha estat la relació de l'Opus Dei amb els realitzadors del film? Han col·laborat amb ells? Hi ha hagut alguna participació econòmica de la Prelatura?
Marta Manzi: El 2007 i 2008, el director i els productors d'aquest film van venir diverses vegades a Roma, per buscar assessorament històric, parlar amb persones que van conèixer a sant Josepmaria, visitar els llocs on va viure, etc. Des de l'oficina de comunicació se’ls va ajudar en tot allò que es va poder, com solem fer amb qui es pren la molèstia d'acudir a les fonts. Des de llavors, els hem facilitat fotografies, material audiovisual i altres documents, i hem procurat respondre a totes les seves preguntes.
Pel que fa al finançament, els productors han dit que han reunit diverses empreses televisives i un fons de capital risc amb una mica més de cent inversors, entre els quals es troben algunes persones de l'Opus Dei, com elles mateixes han comentat, i alguns que no són creients, com el mateix Joffé. La Prelatura no participa en aquest tipus de projectes: les persones de l'Obra que hi han participat, actuen a títol personal, professional.
- Hi ha qui ha interpretat aquesta pel·lícula com una resposta a El Codi da Vinci. Hi ha alguna cosa de cert en això?
Marta Manzi: Caldria preguntar-ho a Roland Joffé i als productors. Per part de l'Oficina de Comunicació de l'Opus Dei, " El Codi Da Vinci " ens va portar a desenvolupar una àmplia acció informativa que vam donar per tancada el 2006: tot intentant de no perdre el bon humor, es va procurar aclarir la confusió sembrada sobre l'Església catòlica, sobre la persona de Crist i sobre l'Opus Dei.
- ¿Pensa que la pel·lícula agradarà a persones no catòliques o no creients?
Marta Manzi: Hi ha missatges i persones que, precisament per ser catòliques, són universals. Penso ara en Joan Pau II: d'aquí a poc –en la seva pròxima beatificació— veurem una manifestació impressionant de l'impacte positiu dels sants en la vida de moltes persones.
Al meu entendre una pel·lícula com aquesta pot tocar molts cors perquè afronta temes que no són propis de creients o no creients, d'esquerres o dretes: el dolor, el mal, la soledat, el rebuig... són qüestions que ens afecten a tots.
-¿Què li aconsellaria a una persona que sent parlar per primera vegada de sant Josepmaria i que desitgi fer-se una idea real?
Marta Manzi: Li aconsellaria en primer lloc la trobada en directe amb les seves homilies i amb els seus llibres de meditació com " Camí ", " Solc " i " Forja "; a través d'ells moltes persones s'han acostat a Jesucrist. I l’animaria a visitar la página www.josemariaescriva.info , on trobarà molts recursos. També hi ha un canal amb vídeos: www.youtube.com/josemariaescriva .
Per Jesús Colina
