Succeeix més aviat el contrari: fer-se sant és l'únic triomf que importa de debò per a la vida eterna. I com això equival a identificar-se cada dia més amb Crist -malgrat les debilitats de cada un, sempre que es procuri combatre-les-, es descobreix la gran responsabilitat que tenim davant del món: ens importa seriosament el que succeeix al nostre voltant, i desitgem contribuir, en la mesura possible, a millorar-lo. La perfecció humana és un component important del treball cristià. Però això no significa ni perfeccionisme ni recerca de l'èxit per l'èxit. Significa treballar bé, ser generosos, posar-se de veritat al servei dels altres. L'èxit no és el cim de les aspiracions personals: el que dóna valor a la pròpia vida és una cosa molt diferent.

Febrer de 1997, Michele Brambilla, Revista Tracce (Itàlia)

Un aspecte que caracteritza l'Opus Dei és la santificació del treball professional. Com cal entendre aquesta realitat? No hi ha perill d'excedir-se en la dedicació a la feina?

Sí, aquest perill existeix. Per desgràcia, al món actual hi ha persones que no troben feina i, alhora, n'hi ha també molts que potser treballen més hores de les que seria convenient. Ho fan per sobreviure o per un afany desmesurat d'èxit personal. És molt trist veure, per exemple, que hi ha gent a qui no li importa descuidar les seves obligacions familiars per poder comptar amb una jornada laboral de dotze o catorze hores.

La feina no és un fi, sinó un mitjà: el fi és Déu. Per això, santificar la feina no significa tenir èxit, sinó apropar-se a Déu per mitjà de la feina, sigui aquesta humil o brillant.

Déu ens ha posat al món perquè treballem, com es llegeix al llibre del Gènesi. Santificar el treball és, en primer lloc, treballar amb amor, és a dir, treballar per donar glòria a Déu i per servir als altres. Una feina egoista, per molt perfecta que sigui tècnicament i per moltes hores d'esforç que hagi requerit, no és una feina que es pugui santificar.

2 d'octubre de 2000, Diário do Minho (Braga, Portugal)