Mª Carmen Garmendia, ex consellera de Cultura del Govern Basc, va obrir les intervencions de l’acte celebrat en el museu Guggenheim. Va parlar sobre la “Cultura de la solidaritat”, un valor, segons ella, tangible, que fa bé als altres i als que el practiquen. “Tota la societat ha d’implicar-s’hi d’alguna forma davant els desequilibris lacerants del món actual; alguns parlen avui d’una solidaritat pragmàtica, eficaç”, diu.
A continuació Javier Ayuso, Director General de Comunicació i Imatge del BBVA, va parlar sobre la responsabilitat social de les empreses, i en concret dels projectes que desenvolupa la seva empresa (codi de bon govern corporatiu, activitats solidàries, inventari d’acció social, etc.).
Macarena Cotelo, Responsable de Projectes de la Fundació Promoció Social de la Cultura, amb seu a Madrid, va explicar els objectius de la Fundació i la influència que sant Josepmaria Escrivà va tenir en les persones que la iniciaren, així com la filosofia cristiana que impulsa el seu desenvolupament. Va presentar també diversos projectes que la Fundació porta a terme a l’Àfrica i el Pròxim Orient, amb persones de cultures, religions i races distintes.
Juan Souto, Coordinador Tècnic del Departament d’Estudis i Documentació de ‘Mans Unides’, va exposar la identitat cristiana de la ONG, que es recolza en el valor fonamental de la persona, i que centra la seva activitat en els dos pilars: educació per al desenvolupament i recolzament a projectes de desenvolupament. Va repassar els seus objectius i activitats, i va assenyalar que per al 2002 el lema era “Si vols la pau, refusa la violència”.
Bisbe equatorià
Per la seva banda, la periodista Sofía Collantes va presentar un documental sobre algunes iniciatives de desenvolupament social promogudes per persones de l’Opus Dei, juntament amb altres persones, en diversos llocs del món com Uruguai, Congo, EUA, Nigèria o Kenya.
Mons. Arregui, bisbe de Ibarra (Equador) va intervenir també amb una conferència que portava per títol “Valors cristians en el desenvolupament integral dels més necessitats, segons el pensament del Fundador de l’Opus Dei”. El prelat va partir de la base de la dignitat humana comuna: tots som fills de Déu i, en conseqüència, germans d’una mateixa família, i això ens ha de moure a preocupar-nos realment pels altres, en les seves necessitats materials i espirituals.
“No és suficient voler ajudar –va matisar–: cal actuar amb professionalitat. És precís treballar amb afany, esforç, iniciativa, assajar solucions, juntament amb l’esperit de servei. Deia el Fundador de l’Opus Dei: ‘No n’hi ha prou amb la voluntat de fer el bé, sinó que cal saber fer-ho’. Capacitat tècnica i esperit de servei han d’anar junts, perquè sigui una ajuda eficaç. Des d’aquestes premisses, s’han anat desenvolupant, a l’Equador i a molts altres països, nombroses iniciatives de promoció social, per a facilitar a homes i dones l’accés als bens bàsics i una vida millor, més acord amb la seva dignitat”.