La missa va tenir lloc el passat mes de maig a la capella de la Clínica amb la presència de les restes del matrimoni, exhumats dies abans del panteó familiar al cementiri de Pamplona.
Després de la celebració, les restes van ser traslladades a dos nínxols construïts a aquest efecte a la capella de la Clínica Universitat de Navarra. Ignacio Barrera i Carlos García del Barrio, vicaris de l'Opus Dei a Espanya i a Pamplona, i Luis Cruz, net del matrimoni Ortiz de Landázuri Busca, van concelebrar la missa juntament amb l'arquebisbe i altres preveres.
A l'homilia, l'arquebisbe Florencio Roselló va recordar alguns moments de la vida d'Eduardo i Laura, marcats pel seu lliurament i afecte l'un a l'altre, fonamentada en el seu amor incondicional a Déu. Roselló va acabar amb una petició: “Confiem que aquest trasllat de les restes i aquesta proximitat d'Eduardo i Laurita ens ajudin a acostar-nos més a Déu. Ara els tenim a prop, accessibles. Avui l'Eduardo i la Laura són benaventurats, com ens deia l'Evangeli; però sobretot ho són perquè han viscut amb passió i entrega les Benaurances. Que Déu acabi aquest procés que els homes i les dones hem iniciat”.
Eduardo i Laura, un matrimoni cap als altars
Eduardo Ortiz de Landázuri (Segòvia, 1910 – Pamplona, 1985) i Laura Busca (Zumárraga, 1912 – Pamplona, 2000), es van conèixer a Madrid quan ell estudiava Medicina i ella Farmàcia. Es van casar i van tenir set fills.
Després de diversos anys de casats, van conèixer sant Josepmaria i l'Opus Dei a través de la germana d'Eduardo, la beata Guadalupe Ortiz de Landázuri. El 1952 ell demanaria l'admissió com a supernumerari, i poc després, el 1953, va fer el mateix la seva dona.
El treball del Dr. Ortiz de Landázuri va ser decisiu en la posada en marxa i el desenvolupament de la Clínica de la Universitat. Durant els 25 anys que va treballar a Pamplona, va destacar per una extraordinària dedicació als pacients, en qui veia Jesucrist, així com a l'activitat universitària, sent degà de la Facultat de Medicina, vicerector de la Universitat i president de la seva Associació d'Amics. Es va esforçar per tenir cura dels seus deures familiars i buscar també Déu a través de la seva feina com a metge i professor universitari. Va morir amb fama de santedat el 20 de maig de 1985.
Per la seva banda, Laura Busca va ser una de les primeres dones dedicades a la investigació científica a Espanya; encara que en contraure matrimoni, es va dedicar íntegrament a l'atenció de la seva família amb una extraordinària generositat en el lliurament al seu marit i als seus fills, així com a moltes altres persones. Va morir a Pamplona, amb fama de santedat, l'11 d'octubre de l'any 2000.
La causa de canonització d'Eduardo va començar l'11 de desembre de 1998, mentre que el procés diocesà de la causa de Laura es va obrir el 2013. El 22 de juny del 2015, va ser clausurat el procés diocesà sobre la vida, virtuts i fama de santedat de Laura Busca.
Ara, les proves documentals i testificals d'Eduardo i Laura estan sent estudiades a Roma per la Congregació de les Causes dels Sants. En aquesta fase, s'estudia per separat la pràctica de les virtuts de cadascun. Tot i això, si s'arribés a demostrar l'heroïcitat dels dos cònjuges, només cal provar un sol miracle, obtingut gràcies a la intercessió del matrimoni Ortiz de Landázuri Busca, perquè poguessin ser declarats beats.