El nou “Studia et Documenta” dedica una secció monogràfica als estudis de doctorat de sant Josepmaria, una part de la seva formació acadèmica.
Segons el professor José Luis Illanes, director de l'Institut Històric, aquesta secció permet conèixer l’estimació de sant Josepmaria “ per l’activitat intel·lectual i tot el que fa referència a ella, i, en conseqüència, per allò que contribueix al progrés del coneixement i de la cultura ”.
Encara que el sant va comprendre aviat que havia de dedicar la vida a la tasca pastoral que comportava la fundació de l'Opus Dei, va estar sempre pròxim al món acadèmic, primer com a estudiant i més tard com a impulsor d'iniciatives universitàries.
Els articles més extensos d’aquest número de la revista analitzen el doctorat de sant Josepmaria a l'Universitat de Madrid i els seus estudis de Teologia.
A més a més, hi ha també articles sobre la seva atenció als malalts de Madrid, els inicis de l'Institut de Periodisme de la Universitat de Navarra i la creació de l’escola per a camperoles en Montefalco (Mèxic), entre altres.
Així mateix, s’analitza la correspondència que un estudiant de Bilbao, Emiliano Amann, va mantenir amb la seva família mentre vivia a la primera residència d’estudiants impulsada per sant Josepmaria a Madrid. Les cartes mostren, amb impressions personals, alguns trets de la vida a l'Opus Dei en l’etapa immediatament anterior a la guerra civil espanyola.
En la secció bibliogràfica, es ressenyen amb detall deu llibres i s’ofereix una recensió breu d’uns altres disset.
Entrevistem María Eugenia Ossandón, membre del Comitè de redacció de “Studia et Documenta” i investigadora de l'Institut Històric sant Josepmaria Escrivà de Balaguer:
- Per què es dedica una secció monogràfica a la formació acadèmica de sant Josepmaria?
El professor Pedro Rodríguez ens havia fet saber que estava investigant sobre el doctorat en dret de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, la qual cosa podria donar origen a un article per a la revista. A això es va unir que, més o menys alhora, el professor Francesc Castells acabaria un treball semblant sobre els estudis de teologia. Per una qüestió pràctica -el número de pàgines que sumaven ambdós articles- es va decidir que el quadern monogràfic de la revista estigués constituït tan sols per aquests dos estudis.
- La formació acadèmica de sant Josepmaria va marcar d’alguna manera la fundació que va realitzar?
La formació en dret li va donar les eines intel·lectuals per treballar la figura jurídica adequada per a la institució que promovia; la formació teològica era, en canvi, una exigència del ministeri sacerdotal i alhora del camí de santedat que difonia. Com explica Castells, en la preparació sacerdotal que sant Josepmaria havia previst per als fidels de l'Opus Dei que s’ordenarien, s’incloïa una formació teològica de màxim nivell i això, en termes acadèmics, es tradueix a aconseguir el grau de doctor.
- Quins són les principals novetats històriques –fins ara no publicades- que surten a la llum en aquest segon volum?
D’alguna manera tot és nou: tots els estudis aprofundeixen en aspectes de la vida de sant Josepmaria o en iniciatives nascudes a l’entorn de la seva formació espiritual que es coneixien només superficialment.
Si es refereix a escrits de sant Josepmaria o dirigits a ell que no s’havien publicat, en aquest número de “Studia et Documenta” es dóna a conèixer part de la correspondència amb un dels seus professors, José Pou de Foxá, perquè està en relació amb la tesi doctoral en dret. Hi ha també un article sobre la tasca sacerdotal de sant Josepmaria entre els malalts de Madrid entre 1927 i 1931: aquest article inclou algunes de les notes que va rebre de les Dames Apostòliques, la fundació amb què col·laborava en aquells anys, sobre els malalts que havia d’atendre espiritualment.
Voldria destacar l’ultima secció de la revista: una llista de publicacions sobre sant Josepmaria, ordenades segons tipus i any de publicació, que recull uns 550 títols. És la primera part: falta encara la segona, que es publicarà en el pròxim número. Per a qualsevol investigador, aquesta secció és una eina indispensable.
- Estudis universitaris i atenció de malalts; Facultat de Periodisme a Navarra i Institut rural per a formació de camperoles en Montefalco. Com es compaginen activitats i iniciatives tan diverses?
D’una banda, evidentment totes tenen relació amb la persona de sant Josepmaria. Les dues primeres activitats les va realitzar personalment, les altres dues són iniciatives que van néixer sota el seu impuls directe i que en el seu desenvolupament van comptar amb el seu alè i, a vegades, amb els seus suggeriments i orientacions pràctiques.
Un altre tret en comú que jo veig és la centralitat de la persona. Malalts, estudiants, camperoles..., no són només categories genèriques: per a sant Josepmaria, cada persona és única i per això mereix una educació i atenció acurades.
- Les cartes del resident de la DYA reflecteixen la vida normal d’aquesta primera residència. Quins detalls en ressaltaria?
Els autors de l’article destaquen l’ambient d’estudi seriós i el clima de família que hi havia a la residència. Em va cridar l’atenció que Emiliano Amann tenia 15 anys quan va arribar a Madrid per preparar l'ingrés a la carrera d’arquitectura. Amann es va adaptar ràpidament a la residència DYA, on s’estudiava i treballava amb intensitat -són interessants les dades sobre el ritme d’estudi i sobre les activitats per als residents- i on hi havia un ambient de família autèntic. Per exemple, és notable una carta en què Amann explica als seus pares les atencions que han tingut amb ell amb motiu d’una malaltia.
- Quines reaccions hi ha hagut amb el primer volum de “Studia et Documenta”, editat el 2007?
S’ha arribat a un nombre important de subscriptors d’arreu del món, però fa falta continuar treballant per arribar a més universitats, biblioteques, centres d’investigació, etc. En la mesura que apareguin els següents números esperem assolir aquest objectiu. La qualitat de la revista és la millor carta de presentació i en això treballem.
- A quin públic s’adreça la revista?
S’adreça al món acadèmic, perquè publica estudis especialitzats principalment d’història, encara que no exclusivament. No obstant això, els escrits d’història han tingut sempre un públic lector més ampli que el dels especialistes, perquè el llenguatge no és tècnic. Inclou articles en idiomes diversos: els autors poden enviar les col·laboracions en francès, anglès, castellà, italià, alemany o portuguès.
- Com és pot subscriure’s a aquesta revista?
El mètode més senzill de fer-ho és a través de la pàgina web de l'Institut Històric, www.isje.it .
Rebre els textos de sant Josepmaria al correu amb periodicitat diària o setmanal