Són ja abundants les novel·les, i les seves corresponents adaptacions cinematogràfiques, que s'apunten a la dita “teologia-ficció” per a qüestionar la veracitat històrica del cristianisme. No hi ha dubte que pretenen aprofitar-se comercialment de l'escàndol que susciten en els creients, i alhora enganxar amb un públic freturós de cultura religiosa però encara familiaritzat amb la imatgeria cristiana.

L'autor de ‘El Codi Da Vinci', Dan Brown, empra la vella fórmula d'omplir pàgines amb informació aparent que, en realitat, no té cap base històrica, artística o religiosa. Per això, la crítica més eloqüent és, simplement, exposar fredament la seva tesi, despullant-la dels focs artificials de la trama d'acció.

L'argument d'aquesta novel·la es basa a afirmar que Jesús va estar casat amb Maria Magdalena, amb la qual va tenir una filla. Aquest fet hauria estat suposadament silenciat per l'Església al llarg dels segles, mitjançant assassinats i guerres. La hipòtesi, repetida per molts detractors del cristianisme, no té cap fonament històric, raó per la qual cap exegeta catòlic o protestant no la sosté. Però la documentació de l'autor sembla trobar més fiable el guió de “L'última temptació de Crist” que segles d'investigació bíblica.

L'Església catòlica apareix al llibre com una gran mentida històrica, producte d'una invenció de l’emperador Constantí que buscava una religió per a tot l'Imperi. Fins a aquest moment, el cristianisme hauria estat una religió oriental predicada per un profeta jueu dit Jesús, casat amb una tal Maria Magdalena, i amb la qual va tenir una filla. L'emperador hauria fusionat els ensenyaments cristians amb les tradicions paganes, perquè calessin més fàcilment en la població. També va promoure el concili de Nicea, on es va sotmetre a votació la declaració de la divinitat de Jesús, un simple home fins aleshores. Aquesta tergiversació va obligar a destruir tots els relats evangèlics i a rescriure-los, per a demostrar la divinitat de Crist. En la manipulació s'hauria suprimit la figura de la dona de Jesús, convertint-la en l'actual Maria Magdalena.

Des de llavors, l'aspecte femení i sexual de la religió cristiana hauria estat sistemàticament rebutjat per l'Església. Aquesta ficció històrica permet a l'autor de la novel·la descriure l'Església catòlica –representada pel Vaticà i l’Opus Dei– com enemiga de la dona, de la veritat i capaç de tot tipus de crims, arribant a afirmar que va assassinar a cinc milions de dones.

En contrast amb la mentida del cristianisme es presenta com veritable religiositat la dels cultes precristians, que adoraven la divinitat femenina i practicaven el sexe sagrat.

La conclusió de la novel·la és que no n’hi ha prou amb desvetllar la suposada veritat sobre el cristianisme, descobrint les proves del matrimoni de Jesús amb Maria Magdalena, sinó que és necessari que l'Església catòlica reconegui la seva impostura i els seus crims, tornant a adorar la divinitat femenina, cosa que obligaria a canviar la seva doctrina moral sobre la sexualitat i el sacerdoci de les dones.

A la vista del desgavell de les seves tesis de fons, la versemblança de la novel·la queda en dubte, i les seves destarotades afirmacions cauen pel seu propi pes. Massa invenció, massa maldat, massa perversió com per a ser ni tan sols versemblant, però els lectors més innocents poden quedar-se amb la idea que l'Església catòlica, i en particular el Vaticà i l’Opus Dei, és una institució poc fiable.