Quina sensació de pau es té quan, molt a la vora del sorollós carrer Rozengracht, per la qual pràcticament cada minut passa un tramvia, s'entra a l'església de Nostra Senyora. Encara hom té a la ment les imatges del carrer: l'alta Torre Wester, l'estàtua d'Anna Frank, i sobretot tants turistes... i de sobte, hom es troba amb els colors càlids de les vidrieres, els rics frescos de les columnes, les parets i els sostres neogòtics. Un dels objectes que criden més l’atenció de l'església és l'altar de Maria, amb la icona de Nostra Senyora del Perpetu Socor. Quan el 1866 el papa Pius IX va encarregar als Redemptoristes que fomentessin la devoció d'aquesta icona de la Verge, es va construir en aquesta església el primer altar dedicat a aquesta advocació. L'església, que s'havia inaugurat en 1854 i estava al costat del convent dels Redemptoristes, va ser atesa per aquests fins al 1985.
Actualment, utilitzen l'església la comunitat sirio-ortodoxa, els catòlics del lloc, i els catòlics del Surinam. Després de la marxa dels Redemptoristes, l'atenció pastoral de la comunitat catòlica va ser confiada a sacerdots de l’Opus Dei. Ara, el temple compleix 150 anys, i d'alguna manera cal celebrar-ho, ens diu un membre de la junta d'administració de l'església, quan se li pregunta sobre la sorprenent iniciativa.
Molta alegria
“Un jubileu és una ocasió per recordar una data, però pot ser també un bon moment per donar un testimoniatge: estem molt contents amb la nostra fe catòlica i ho volem demostrar. Durant molts segles, no es permetia fer-ho o simplement era un assumpte tabú. Així, van caure en l'oblit moltes expressions de la nostra fe i hi havia entre els catòlics una certa vergonya per donar-ne testimoniatge. Però als últims anys sembla que això està canviant. Per exemple, a la celebració dels 150 anys de la restauració de la Jerarquia Episcopal a Holanda, la festa que es va organitzar sota el lema ‘Catòlic d'ànima i cor’, va irradiar en els fidels un cert orgull de ser catòlics. I en el 2002 va tenir lloc a Utrecht una processó sota el lema ‘La fe pot mostrar-se’. Aquests actes estan en l'origen de la nostra iniciativa de festejar els 150 anys jubilars de la nostra església de Maria amb una processó eucarística”.
La Santa Capella
“A la processó de Utrecht es va dur una urna amb les relíquies de San Willebrordo. Per a la processó a Amsterdam no vam haver de pensar massa: seria una processó amb el Santíssim Sagrament, per la rica tradició eucarística d'Amsterdam i perquè dóna la casualitat que, precisament fa 500 anys, es va atorgar a la festa del Miracle d'Amsterdam, una major categoria litúrgica. El papa Joan Pau II, en ocasió d'aquest jubileu, ha enviat una carta de felicitació que es va llegir el passat mes de març a les esglésies d'Amsterdam en ocasió de la Stille Omgang (la Processó nocturna).
La ruta de la processó del Corpus Christi començarà a la Keizersgracht i es dirigirà al Begijnhof, on la comunitat catòlica, des de l'època de la Reforma, quan es va destruir la Santa Capella, ha mantingut viu el record del Miracle.
El bisbe de Haarlem presidirà la processó. Sortirem a tres quarts d’una, a l'acabar la Missa solemne que concelebrará Monsenyor Punt amb diversos sacerdots, i en direcció al Begijnhof, on al voltant de les dues es tancarà la cerimònia amb una Benedicció Solemne. Al pati del Begijnhof es muntarà una altar cobert, perquè la capella és massa petita”.
Entusiasme
“Des de 1578, l'any en què els governants holandesos es van passar a la causa de la Reforma, estava prohibida la processó del Miracle. Aquesta prohibició de les processons feia gairebé impossible per als catòlics de la zona ‘al nord dels rius’ organitzar actes públics religiosos. Però després de la modificació de la legislació, el 1989 es permeten manifestacions religioses en públic. Per això volem aprofitar aquesta possibilitat per celebrar el jubileu de la nostra Església, no com a provocació, ni com a signe de triomfalisme, sinó com una continuació de la tradició eucarística d'Amsterdam. Com a lema s'ha escollit: “Amsterdam, Ciutat de l'Eucaristia”. S'ha convidat a totes les parròquies d'Amsterdam. Esperem que la processó contribueixi a renovar l'entusiasme de la vida catòlica a Amsterdam però també des de la mateixa ciutat. No volem fer ‘un show’. Es tracta de fomentar la devoció eucarística, d'apropar a la gent a Déu. Per això la fi de la processó serà litúrgica i devocional. De moment, ja s'han unit a la celebració algunes parròquies de fora de la ciutat. A la processó participaran també el sacerdot sirio-ortodox i els seus diaques”.
Mentrestant s'està treballant per a preparar-ho tot. “No sabem quanta gent vindrà. A moltes parròquies, la Missa se celebrarà abans i els seus fidels s'uniran als de l'església de Nostra Senyora durant la processó. Cal molt esforç per organitzar-ho tot, perquè fa segles que no s'ha fet res de semblant”.
El Miracle d'Amsterdam
El 15 de març de 1345 jeia malalt en la seva casa de l'actual carrer Kalver un home, la vida del qual es temia. Va fer cridar al sacerdot perquè li administrés els últims sagraments. Després de rebre la Sagrada Eucaristia, va vomitar i poc després, el vòmit va ser llançat al foc de la xemeneia. Passada una estona, es va veure que la Sagrada Forma romania intacta, surant sobre les flames. Però això no va ser tot. La Sagrada Forma, que va ser recollida a l'endemà pel sacerdot de l'església de Sant Nicolás i traslladada a aquesta església, va tornar a surar novament al foc de la casa. L'operació es va repetir dues vegades amb el mateix resultat. El sacerdot va comprendre que calia dur la Sagrada Forma en processó.