Preguntes i respostes sobre el Congrés general ordinari (2025)

Oferim algunes preguntes i respostes preparades des de l'oficina de comunicació de l'Opus Dei a propòsit del 10è Congrés general ordinari que es desenvoluparà del 23 d'abril al 5 de maig del 2025.

17/04/2025

Preguntes i respostes

Què és el Congrés general ordinari, i quan van ser els anteriors?

D'acord amb els Estatuts de l'Opus Dei, els congressos ordinaris són reunions que se celebren cada vuit anys per fer un balanç de la feina feta i assenyalar algunes orientacions sobre l'acció evangelitzadora dels membres de l'Opus Dei, sacerdots i laics (homes i dones, casats i solters). A més, es renoven els càrrecs del Consell General i de l'Assessoria Central.

L'últim Congrés general ordinari de l'Opus Dei (IX), es va celebrar a continuació del Congrés general electiu de gener del 2017, en el qual, després de la mort del prelat Mons. Xavier Echevarría, va ser elegit Mons. Fernando Ocáriz i nomenat a continuació prelat de l'Opus Dei pel Papa Francesc. El 14 de febrer del 2017, Mons. Ocáriz va publicar una carta amb les principals conclusions del Congrés. L'anterior Congrés general (VIII) havia estat a l'abril del 2010.

Quins temes afrontarà el Congrés general ordinari del 2025?

El prelat de l'Opus Dei ha explicat (missatge del 25 de gener) que els dos temes principals seran: aprofundir en la proposta de modificacions dels Estatuts sol·licitada per la Santa Seu i estudiar les conclusions de les Assemblees regionalsque han tingut lloc durant el darrer any a totes les circumscripcions territorials de l'Obra.

Com es desenvolupa el Congrés?

El Congrés es desenvolupa en dues sessions, una per als homes i una altra per a les dones, amb un programa semblant. A la primera part del congrés el Prelat informa els participants sobre la tasca apostòlica i formativa des del darrer Congrés general ordinari i l'aplicació de les línies recollides a la citada carta de febrer de 2017. De manera especial, s'exposarà la situació dels treballs per a la revisió dels Estatuts de l'Opus Dei, que seran posteriorment lliurats a la Santa Seu per a la seva aprovació.

La segona part del Congrés es dedicarà a l'estudi de les conclusions i propostes emanades de les Assemblees regionals desenvolupades a totes les circumscripcions de la prelatura al llarg de l'any 2024. A continuació, s'elaborarà un document de conclusions, que serà sotmès a la votació dels congressistes i les congressistes, successivament.

A més, a cadascuna de les sessions, es procedeix a la revisió (nomenament o renovació) de tots els càrrecs del Consell General i l'Assessoria Central de l'Opus Dei, respectivament, mitjançant la proposta al Congrés per part del Prelat. Un cop conclòs el Congrés, el Prelat amb els seus organismes centrals procedeix a la revisió de tots els càrrecs de govern a nivell regional.

Qui està convocat?

Estan convocats tots els congressistes, homes i dones, nomenats segons indiquen els Estatuts ( nn. 130, § 2 i 133, § 3). Per ser congressista cal tenir almenys 32 anys i 9 d'incorporació definitiva a la Prelatura. Els nomena el Prelat entre membres dels països on l'Obra exerceix el seu apostolat, amb el vot deliberatiu dels organismes de govern centrals (Consell per als homes, Assessoria per a les dones) i tenint en compte el parer de la circumscripció d'origen. Tots els congressistes són membres numeraris, i una gran majoria ha realitzat o realitza actualment treballs de govern a la Prelatura en les diferents circumscripcions; això facilita el coneixement dels desafiaments apostòlics dels llocs on viuen i treballen. Altres desenvolupen les seves professions en diferents àmbits de la societat, sense exercir encàrrecs de direcció o govern.

També poden ser convocats pel Prelat altres fidels de la Prelatura en qualitat d'experts, amb veu però sense vot (n. 130, § 4).

El nombre de congressistes participants és de 279, 127 dones (45,5%) i 152 homes (54,5%). Provenen dels cinc continents: Àfrica (6,8%), Amèrica (37,3%), Àsia (5,7%), Europa (48,7%) i Oceania (1,4%). Aquesta proporció respon al nombre total de fidels de l'Opus Dei que viuen als respectius continents. Hi assistiran 95 sacerdots, que representen el 34% dels congressistes. Pel que fa al rang d'edat dels participants, la congressista més jove té 37 anys i el de més edat 91.

4.2. Sobre les A ssemblees regionals

Un dels temes del Congrés fa referència a les Assemblees regionals: Què són aquestes assemblees?

Les Assemblees regionals, anomenades també setmanes de treball, són una eina prevista als Estatuts de l'Opus Dei (nn. 162-170) perquè a cada circumscripció s'estudiïn les qüestions més rellevants per a la formació i la missió apostòlica dels seus membres, i es faci balanç del temps transcorregut des de l'assemblea anterior (n. 162). Tenen lloc cada deu anys i les convoca el vicari regional per mandat del Prelat (n. 164). Són un instrument consultiu, que permet recollir les reflexions i opinions de totes les persones de l'Obra per impulsar el treball apostòlic a cada país i a cada moment històric.

La fase inicial, en què es fomenta una participació àmplia, consisteix en la preparació d'experiències, suggeriments, propostes, etc., per part dels membres de l'Opus Dei, cooperadors i amics, sobre el tema proposat (n. 167).

Conclosa la fase inicial, que com a mínim ha de durar dos mesos, comença una fase de recopilació i síntesi de totes les propostes realitzades, així com de les propostes dels qui participen a la fase final, per elaborar el document de treball per a la reunió conclusiva (n. 168).

Tot seguit, s'obre la fase conclusiva, amb la reunió presencial dels convocats (n. 166) sota la presidència del Prelat o el seu delegat (n. 165).

Les conclusions de l'assemblea s'envien al Prelat (n. 169) que, com aquesta ocasió, pot decidir que siguin objecte d'estudi del Congrés abans de la seva aprovació, de manera que es puguin traduir després en orientacions concretes a través dels òrgans ordinaris de govern.

Quan van començar les Assemblees regionals?

La descripció dels inicis es recull a l'article “Les setmanes de treball als anys fundacionals” publicat a la revista Studia et Documenta de l’Istituto Storico San Josemaría Escrivá. Sant Josepmaria va convocar la primera el 1943, a Madrid (Espanya), en què van participar 16 persones; en el cas de les dones, la primera va tenir lloc el 1948. A partir del 1955 van tenir lloc a cada regió.

Com es participa a les Assemblees regionals?

Des de l'origen, sant Josepmaria va entendre la importància de la participació de tots, i així està expressat al número 167 dels Estatuts. A cada regió s'estableix el mode de participació i la metodologia, que s'articula al voltant de diferents modalitats: conversa, activitats de formació, reunions en grup, etc., de manera que tothom tingui l'oportunitat de participar-hi.

Les Assemblees regionals del 2024 van tenir algun enfocament temàtic?

Les Assemblees regionals desenvolupades el 2024 han tingut com a títol “Camí al centenari de l'Obra”. Es volia així afavorir una reflexió en les persones de l'Opus Dei, cooperadors i amics sobre els projectes evangelitzadors dels propers anys, sobre com contribuir a donar resposta als desafiaments del temps present des de l'esperit de l'Opus Dei i com celebrar el centenari a cada lloc (a partir del 2028). De fet, les contribucions dels participants es van fer prenent com a referència el document "Camí cap al centenari de l'Obra. Aprofundir en el carisma i renovar el desig de servir Déu, l'Església i la societat".

Com es van desenvolupar les Assemblees regionals del 2024?

En total, prop de 55.000 persones de 70 països van enviar suggeriments. A més, es van organitzar uns tres mil grups de treball al voltant de diferents temes relacionats amb la vivència del missatge de l'Opus Dei, i els reptes i les maneres d'impulsar la tasca apostòlica. Les tres qüestions que han estat més presents en aquestes converses han estat família, treball i formació per a la missió. També s'ha reflexionat sobre molts temes rellevants avui: des de les necessitats socials urgents a cada país o els principals reptes evangelitzadors de l'Església, fins als aspectes del missatge de l'Opus Dei en què es podria aprofundir més.

Entre altres conclusions, els participants han considerat que les aportacions principals de la formació que ofereix l'Obra són: facilitar la trobada amb Crist en la vida quotidiana, l'acompanyament espiritual, i la formació teològica i doctrinal sobre el missatge cristià, precisament per poder vivificar el món des de dins. Tots aquests materials serviran de base per als estudis i les propostes del Congrés general ordinari d'aquest any 2025. Més informació aquí.

4.3 Sobre els Estatuts de l'Opus Dei

Per què la Santa Seu ha sol·licitat una adequació dels Estatuts?

La revisió dels estatuts de l'Opus Dei s'emmarca dins una reforma més àmplia a la cúria vaticana. El 2022, el Papa Francesc va promulgar la constitució apostòlica Praedicate Evangelium, que va reformar la Cúria Romana i va subratllar el seu servei missioner. Dins aquesta reforma es va reorganitzar el paper d'alguns dicasteris; entre altres canvis, el Dicasteri per al Clergat va assumir la competència de les prelatures personals. Uns mesos després, el Papa Francesc va promulgar el motu proprio Ad charisma tuendum i el 2023 un altre motu proprio “Sobre la modificació dels cànons 295-296 relatius a les prelatures personals”. Aquests dos motu proprios implicaven adequar els Estatuts a les seves disposicions. A Ad charisma tuendum es determina que "els Estatuts propis de la Prelatura de l'Opus Dei seran convenientment adaptats, a proposta de la mateixa Prelatura, per a la seva aprovació pels òrgans competents de la Seu Apostòlica".

Qui és competent per modificar els Estatuts de l’Opus Dei?

Competeix a la Santa Seu tant la modificació dels Estatuts com la introducció de nous preceptes que es puguin fer a petició del Congrés general de l'Opus Dei (cf. Estatuts, n. 181). Quan la iniciativa és de la Prelatura, per garantir la certesa jurídica de la necessitat d'aquests canvis, els Estatuts actuals preveuen que es proposin i es ratifiquin en el curs de tres Congressos Generals (n. 181, § 3). A l'escenari actual, en ser la Santa Seu qui ha sol·licitat la proposta de modificacions, no s'aplica el procediment ni els terminis establerts al núm. 181, § 3.

Quin és el paper del Congrés respecte als Estatuts?

La Santa Seu, a través del Dicasteri per al Clergat, ha considerat oportú que, estant previst pels Estatuts de l'Opus Dei un Congrés ordinari durant el desenvolupament dels treballs d'adequació, aquest tingui la possibilitat d'avaluar el text abans de sotmetre'l a l'aprovació de la Santa Seu. El paper del Congrés, per tant, és fonamentalment consultiu.

Quin procés s'ha seguit per a l'adequació dels Estatuts i quins serien els passos següents?

El procés ha tingut dues etapes. A la primera, el 2023, es va fer una consulta general a tots els membres de l'Opus Dei sobre els possibles ajustaments dels Estatuts, a la llum d'Ad charisma tuendum. Amb aquests suggeriments, es va preparar un esborrany que va ser portat al Congrés Extraordinari convocat a aquest efecte per Mons. Fernando Ocáriz a l'abril del 2023.

Després de la publicació d'un segon motu proprio a l'agost del 2023 (“Sobre la modificació dels cànons 295-296 relatius a les prelatures personals”) va començar una segona etapa. El treball ha consistit en la formació de dos grups d'experts, un del Dicasteri per al Clergat i un altre de la Prelatura de l'Opus Dei. El modus operandi partia de dues premisses: la primera, l'obediència filial a les indicacions donades per l'autoritat i, la segona, la tutela del carisma de l'Opus Dei, tal com demanava el Papa Francesc a la introducció d'Ad Charisma tuendum. Després d'una sèrie de reunions d'estudi i de treball de les dues parts, la Prelatura va lliurar una proposta d'Estatuts amb les pertinents modificacions. D'aquesta manera, i després de les observacions del Dicasteri, es perfilarà una redacció final que, després del Congrés ordinari esmentat, serà sotmesa de nou a la Santa Seu. És previsible que, tot seguit, el Sant Pare doni curs a l'aprovació dels Estatuts.

Es donarà alguna informació sobre els Estatuts al final del Congrés?

Un cop els Estatuts siguin aprovats per la Santa Seu, s'oferirà a la web el text dels Estatuts modificats i informació abundant. Com és comprensible, en canvi, la prelatura no pot oferir detalls fins que els Estatuts no hagin estat aprovats pel Papa, que és el legislador competent. Per tant, no es preveu cap comunicació pública de la proposta final de modificació dels Estatuts per part de l'Opus Dei, sinó que es deixaran directament a les mans de la Santa Seu.

Quina importància té l’aspecte jurídic en la vitalitat de la institució?

La configuració jurídica és rellevant a qualsevol institució de l'Església. L'Opus Dei es pot veure des d'una dimensió jurídica i també des d'una altra carismàtica. Un dels fins del dret és custodiar el carisma i establir les millors condicions perquè fructifiqui en benefici de tota l'Església, contribuint a l'evangelització des de les característiques pròpies del carisma.

Alguns observadors van interpretar la nova normativa sobre les prelatures personals en clau de reducció d’influència. Què hi ha de cert?

Al Papa Francesc li van fer aquesta mateixa pregunta en un llibre-entrevista. I contestava: "No estic d'acord. És una interpretació típicament mundana, aliena a la dimensió religiosa. De moment, l'Opus Dei -que segueix sent una prelatura- no és l'únic assolit per una reorganització durant el meu pontificat. Penso, per exemple, en Comunió i Alliberament, la Comunitat de Sant Egidi i el Moviment dels Focolars. L’Opus Dei reportava a la Congregació per als Bisbes, però ara ho farà a la Congregació per al Clergat, com correspon a les prelatures personals. Això comporta que l'informe de la seva feina ja no serà quinquennal, sinó anual. en el carisma que, en el cas de l'Opus Dei, implica cercar la santificació a través del treball i dels compromisos familiars i socials” (El pastor, Sergio Rubin i Francesca Ambrogetti, Edicions B, març 2023).

Com poden afectar les eventuals modificacions dels Estatuts als membres de l'Obra en la seva vida quotidiana?

Aquests aspectes els podrem conèixer una vegada que la Santa Seu emani l'actualització dels Estatuts, però a la vida quotidiana dels seus membres es tracta precisament de tutelar els aspectes essencials del carisma.

El motu proprio en què se sol·liciten aquestes modificacions suposa una crida a prendre consciència de la potencialitat del carisma de l'Opus Dei a la missió de l'Església. Com diu el Sant Pare, "segons el do de l´Esperit rebut per sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, en efecte, la prelatura de l´Opus Dei, amb la guia del mateix Prelat, compleix la tasca de difondre la crida universal a la santedat al món, a través de la santificació del treball i dels deures familiars i socials". Com que és el mateix Papa qui recorda aquesta responsabilitat, els fidels de l'Opus Dei se sentiran moguts a aprofundir cada cop més en aquest carisma i a discernir, sota la llum de l'Esperit Sant, com encarnar-lo en les noves situacions del nostre món.