Mons. Bathish: “Palestina és la terra de tota la humanitat”

El bisbe auxiliar del Patriarcat llatí de Jerusalem, Mons. Kamal-Hanna Bathish, va assenyalar que “Palestina és la terra de tota la humanitat perquè és la terra de Déu, la pàtria espiritual de tots els cristians”. Ho va dir a les XXXVII Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura, que aquest any han tractat sobre “Laïcisme i laïcitat cristiana”.

Mons. Kamal-Hanna Bathish, bisbe auxiliar del Patriarcat llatí de Jerusalem

Barcelona, 29. El bisbe, que és àrab palestí, catòlic i de Natzaret, recalcà que tothom ha de contribuir a resoldre els problemes que afecten la convivència, “i de manera especial cristians, hebreus i musulmans”. També va advertir que no es pot oblidar els immigrants de comunitats estrangeres: “30.000 filipins a Israel i 15.000 a Jordània”, i va remarcar la conveniència que les comunitats religioses constituïdes per persones d’altres països s’adaptin a la realitat del país i visquin els seus problemes.

Mons. Bathish va posar de relleu que les característiques de l’organització social –entre elles, els costums tribals- han fet que “el treball dels laics tingui unes característiques particulars, ja que han hagut de dependre, de fet, de les parròquies” i no tingui sempre l’autonomia que li és pròpia en les qüestions temporals. A mesura que es normalitzi la situació, va dir, “es veuran més els fruits de la tasca dels laics en la societat, com a exigència del baptisme rebut i dels dons particulars de cadascú”. Va recordar també que els laics són els qui han de santificar el món, però els sacerdots han d’ajudar els laics a santificar-se amb la gràcia i els sagraments. D’aquesta manera, el sacerdoci genèric dels laics i el sacerdoci ministerial són complementaris. “Són com els dos pols, positiu i negatiu, entre els quals es genera l’electricitat. Els sacerdots no són els amos dels laics sinó els seus ministres i servidors, i el món no pot millorar sense els laics”.

Mons. Joan Baptista Torelló: “El beat Josepmaria m’animà a no deixar de banda el meu catalanisme”

Mons. Joan Baptista Torelló, rector de St. Peterskirche (Viena), psiquiatre, escriptor i autor en la postguerra del primer assaig que es va publicar sobre la poesia catalana contemporània, va parlar de la seva relació amb el fundador de l’Opus Dei en la conferència “El beat Josepmaria i Catalunya”. Ha recordat la seva participació en activitats clandestines per a la defensa de la cultura catalana en la situació anòmala de la postguerra. Quan va conèixer Mons. Escrivà l’informà d’aquestes activitats. El fundador de l’Opus Dei li va comentar que això entrava dintre de l’àmbit de la seva llibertat, i que no calia que li’n parlés, però ja que ho feia, afegí en to d’humor: “para atenció i procura que no t’agafi la policia, perquè som pocs i tenim molta feina”. Explicà amb detall la relació directa i epistolar entre l’abat de Montserrat Aureli M. Escarré i Mons. Escrivà i la visita que, per encàrrec d’aquest, va fer el mateix Torelló a Escarré, quan va haver de traslladar-se a Itàlia.

Mons. Xavier Salinas, bisbe de Tortosa

D’altra banda, en una taula rodona sobre els “Reptes actuals eticosocials”, el bisbe de Tortosa, Mons. Xavier Salinas, va parlar de la importància de la formació dels laics “en un món actual que interpel·la l’Església amb les seves provocacions”. Després de comentar els fets de l’onze de setembre a Nova York, va posar de manifest “la manca d’una creença, d’una orientació fonamental a l’Occident”. A continuació es va referir al laïcisme, “que vol reduir el cristianisme a un sentiment”, i va ressaltar l’actitud del beat Josepmaria, “que va donar exemple de com lligar la fe i la vida, i convertir la feina de cada dia en un encontre amb Déu”.

La directora de Càritas diocesana de Barcelona, Núria Gispert, va posar de manifest els canvis culturals, polítics i socials que fan que gairebé “estem vivint una altra època”. Es va referir al fenomen de la globalització en un món “on les diferències entre els pobres i els qui no ho són s’accentuen” per tal de defensar la condonació del deute extern dels països més pobres. A continuació va parlar de la immigració, “un fet estructural, imparable a Europa” com a fruit de la injusta situació per les diferències entre els països del Nord i els del Sud. Aquest fet “no ens ha de produir gens d’alarma” sinó tot el contrari: “els cristians hem de ser oberts als que vindran, no podem ignorar els canvis dels temps ni viure a la llum de la ignorància”.

Per la seva part, el catedràtic de Dret Penal a la Universitat Pompeu Fabra, Dr. Jesús Silva, s’ha referit a la persecució subtil del cristianisme en alguns ambients: “Es vol fer una separació radical entre fe i vida; entre la religió i la vida pública, però el laic no pot deixar de ser cristià a la seva vida familiar, professional i social”.

El quart invitat a la taula rodona, el responsable de la Comunitat de Sant Egidi a Barcelona, Jaume Castro, ha reflexionat sobre “el valor fonamental dels pobres” i la importància del diàleg com “la manera que tenim els laics d’estar enmig de la societat i comunicar els valors humans”.

El professor de l’IESE, Carles Cavallé, a la seva conferència “Resposta cristiana al laïcisme”, ha volgut donar una nota d’optimisme destacant que “els valors de l’Occident podrien ser considerats bàsicament cristians: els avenços científics, la reivindicació de la llibertat i l’estat de dret”. Però també ha destacat els punts obscurs en la història i en l’actualitat: “colonialisme, guerres, ara l’avortament”. A la indiferència amb què molts afronten la superació de les injustícies i les deficiències, el conferenciant ha subratllat “l’atenció a la persona humana amb la seva capacitat de buscar Déu i d’estimar als altres per ells mateixos per combatre el laïcisme des de dintre de la societat en totes les activitats humanes”.

Mons. Jaume Traserra, bisbe de Solsona

En una altra taula rodona, moderada per Mn. Joan Costa, doctor en Teologia, es va tractar la “relació entre el sacerdoci comú dels laics i el sacerdoci ministerial en el pensament del beat Josepmaria Escrivà”. Hi participà el Bisbe de Solsona, Mons. Jaume Traserra, que va voler destacar que “els fidels necessiten una comunitat on donar el seu testimoni i portar a terme el seu apostolat”, i va concloure que “el sacerdoci ministerial fa possible que els fidels exerceixin el sacerdoci comú, perquè el ministerial serveix al comú, i alhora el fa possible”. Va relacionar això amb la constitució Lumen Gentium sobre l’Església com a Poble de Déu, i del fet que del sacerdoci de Crist participen el sacerdoci ministerial i el sacerdoci comú. I recordà l’afirmació del beat Josepmaria segons el qual “pel baptisme hem estat constituïts sacerdots de la nostra pròpia existència”.

Per la seva banda, la professora titular d’Ètica Empresarial a la Universitat de València, i doctora en Teologia, Pilar Ferrer, va insistir en “la necessitat urgent que tenen els joves dels temps actuals, d’exemples en què fixar-se”, juntament amb una bona formació. Amb aquest motiu va citar el beat Josepmaria quan parlava de “la crida a santificar-se enmig de les circumstàncies de la pròpia vida com a conseqüència del baptisme”. Va parlar del sacerdoci comú dels laics com “la realització mateixa de l’existència cristiana, tant d’homes com de dones”, i de “la complementarietat existent entre el sacerdoci comú i el ministerial”. Finalment va assenyalar que l’Església no ha de situar-se per damunt del món, sinó buscar solucions als problemes de la societat “juntament amb ell, parlant el mateix llenguatge i el mateix idioma”.

Les Jornades de Qüestions Pastorals, organitzades pel Centre Sacerdotal Montalegre, de Barcelona, s’han celebrat durant els dies 28 i 29 de gener a Castelldaura (Premià de Dalt, Maresme). Les ha presidit el vicari de l’Opus Dei a Catalunya, Dr. Manuel Dacal, i hi han participat al voltant de 175 assistents de les vuit diòcesis de Catalunya, la majoria sacerdots.