Estimadíssims, que Jesús em guardi les filles i els fills!

Aquestes setmanes de novembre estem resant especialment per tots els difunts. El nostre record es dirigeix de manera especial a tantes i tants fidels de l’Obra que han deixat aquest món, als difunts de les nostres famílies i a les persones que hem conegut durant el seu pas per aquesta terra.

D’altra banda, sabem que la mort no té l’última paraula. Quina magnífica esperança desperta en nosaltres la fe! L’esperança en la glòria del cel és una «esperança que no enganya, perquè Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors» (Rm 5, 5). Es tracta d’un «do de Déu que ens atreu cap a la vida, cap a l’alegria eterna. L’esperança és una àncora que tenim a l’altre costat» (Francesc, 2.XI.2020).

Tanmateix, és comprensible que davant de la realitat de la mort pugui entrar alguna vegada en l’ànima la inquietud o l’ombra del descoratjament. Procurem, llavors, reaccionar amb promptitud, acudint a santa Maria, Mare de l’esperança i Causa de la nostra alegria. Llavors, amb una esperança alegre, rebuda de Déu, tindrem força interior renovada per servir els altres.

Agraïm al Senyor la recent ordenació de vint-i-quatre nous diaques de la Prelatura; continueu resant per ells i per tots els que es preparen a l’Església per al sacerdoci.

Amb tot l’afecte us beneeix

el vostre Pare

Roma, 25 de novembre de 2021