Un nivell baix en l’educació, un sistema financer superficial i unes administracions febles són els frens més importants per al progrés dels països africans, segons han assenyalat els experts reunits a la Universitat de Navarra en el seminari sobre el desenvolupament social i econòmic d'Àfrica.
La trobada, organitzada per la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Navarra, reuneix experts de universitats europees i representants de institucions com el Fons Monetari Internacional i l'ONU. D’aquesta entitat, procedeix Samuel Gayi, oficial d'Afers Econòmics en la Divisió per a Àfrica de la UNCTAD, qui va assenyalar la debilitat de les administracions africanes i els seus sistemes financers com els principals obstacles per al desplegament econòmic del continent.
En aquesta mateixa línia, Sandrine Mesplé-Somps, de l'Institut d'Investigació per al Desplegament (París), ha lamentat les deficiències del sistema educatiu en gran part del continent africà. Al seu parer, els polítics no tenen oposició en aquesta població analfabeta. “La desigualtat en l'educació significa desigualtat en el nivell del poder”, assegura.
Per a aquesta especialista, les ajudes econòmiques internacionals només són eficaces si recauen sobre països amb un “sistema democràtic consolidat”. “Si l'estructura institucional no és bona, les ajudes internacionals no poden impactar en la societat”, apunta.
Enfortir els sistemes financers locals
Per la seva banda, el representant de l'ONU va lamentar la falta d’independència financera dels països de continent africà i el problema dels alts costos de transport de les mercaderies dels productes, que redueixen la competitivitat de les exportacions. En aquest punt, va recordar que aquests costos són un 5% més elevats a l’Àfrica Subsahariana respecte a la mitjana de desenvolupament per país, i més d’un 10% als països sense sortida al mar.
Por aquest motiu, va animar als països africans a enfortir els sistemes financers locals enfront de les inversions estrangeres, per evitar condicionaments i tenir més llibertat d’acció per dissenyar les polítiques de desenvolupament que creguin més urgents.
Samuel Gayi va afirmar també que els països desenvolupats, a més de ser flexibles amb els més pobres, poden ajudar “especialment en l’àrea de l’assistència tècnica”, perquè puguin millorar les seves infraestructures comercials i així possibilitar que augmentin els seus beneficis.
