Nacho Alonso va néixer a Barcelona el 1963: tota la seva família és de Segòvia, però van passar uns anys a Catalunya per motius de la feina del seu pare en una empresa de construcció. "Quan tenia quinze anys, el pare va muntar una granja de porcs a Ortigosa del Monte i vaig venir a treballar aquí". És casat amb Blanca i tenen nou fills.
En què es nota que ets de l'Opus Dei?
"Crec que en tot: que intento treballar bé, que procuro menjar tots els dies a casa, en la meva preocupació per la família, en la lluita per viure amb alegria i servir els altres; però si et refereixes als detalls externs, suposo que perquè vaig a Missa de 7,30 o 8 tots els dies -excepte quan he d'anar a l'escorxador a les 6,30, que la deixo per a la tarda-, que trec temps per anar a un cercle de formació els dijous i a un recés mensual, fins i tot per donar una xerrada de doctrina cristiana un dilluns al mes".
De què va aquesta xerrada?
"L'última va ser el 22 de desembre, el dia de la loteria, i vaig explicar des de la Visitació fins als Reis Mags. Tractem els temes de cada temps, però amb tres referències fixes: la virtut de la humilitat, el sagrament de la confessió i el cel. Vam començar dos i ara som onze: a l’acabar fem un berenar amb xoriço, patates... però no pensis que vénen pel berenar: paguem “a pachas”. A la gent jove li interessa molt la religió."
És més difícil sobreviure a la crisi econòmica o tirar endavant una família nombrosa?
Quina pregunta. Jo encara no he notat fort la crisi econòmica en les meves carns -mai millor dit-, potser perquè sempre he viscut llogat i no tinc hipoteca. A més a més, els fills ja es van independitzant -el gran té 22 anys i la petita dos i mig-. Sí que es va notant la crisi en la venda de la carnisseria: amb prou feines demanen costelletes de xai o vedella de qualitat; es ven molt pollastre, carn picada, salsitxes, carn per guisar... però encara no estem en els nivells que surten en la premsa, almenys en aquesta zona. En quan a la família nombrosa, què vols que et digui, l'educació dels fills és un art: primer cal ensenyar-los a no trencar-se... i després cal estar al seu costat per ajudar-los a enganxar els trossos. La veritat és que tinc uns fills magnífics, i una dona que no em mereixo. Dono moltes gràcies a Déu. Penso que les dones són superiors als homes absolutament en tot."
La teva dona treballa fora de casa?
"Sí, Ella va estudiar Magisteri, i va exercir de mestra a casa durant anys, però després va entrar a treballar en una Assessoria Fiscal per atendre les trucades i paperams... i ara porta la comptabilitat de no sé quantes empreses. Val molt. De totes maneres, la compra la faig jo: fins i tot tinc un projecte de donar cursos especials per ensenyar als marits a fer la compra. M'encanten els números, i si tingués temps em dedicaria a les inversions en borsa; però treballo aquí 365 dies a l'any, i no vegis com costa arribar a final de mes amb tanta família; a l'estiu ni t’explico, perquè a l'estiu arriben els campaments, i el meu pressupost de campaments és formidable.
I com se santifica en el treball un carnisser?
"M'ajuda veure, des del meu despatx, els edificis de Molinoviejo -una casa de recessos i convivències que dirigeix l'Opus Dei- i acudir al Senyor que sé que és allí present en l'Eucaristia; però prefereixo explicar-ho en vídeo amb una història de la pròpia vida ."