L'espiritualitat cristiana entén per lectura la pràctica regular de la lliçó de la Sagrada Escriptura i altres llibres adequats per nodrir i avivar la vida espiritual. Sant Josepmaria va incloure aquesta pràctica entre les normes aconsellades per conformar el pla de vida espiritual que solia proposar i la recomanava com un mitjà important per assolir el tracte continu amb Déu en les circumstàncies de la vida ordinària i per tenir criteri per tal d'orientar adequadament les diverses tasques.
1. Context històric de la lectura espiritual
L'origen de la lectura espiritual es troba a la lectio divina. Amb aquesta expressió es designa una lectura meditada de la Paraula de Déu, que requereix una actitud activa al subjecte. Aquest ha de pregar, meditant el text bíblic i fent-ho propi, comprometent el seu ésser i el seu existir. “Aplica't, t'ho prego, a meditar cada dia les paraules del teu Creador. Aprendràs a conèixer el cor de Déu en les paraules de Déu” (Sant Gregori el Gran, Ep. 4, 31). Els Pares de l'Església van proposar la lectura de la sacra pàgina —o de la Bíblia— a tots els cristians. A la pràctica la lectio divina es va concretar fonamentalment als monestirs, on va ocupar un lloc principal entre els mitjans ascètics (cf. Rousse, 1974, col. 475).
Es pot afirmar que la lectura té com a objectius edificar, consolar i enfortir l'ànim
Durant els segles XIV i XV, la pràctica de la lectura va aconseguir més difusió entre el poble cristià gràcies a la devotio moderna, un corrent que promovia una “pietat pràctica i metòdica” que, acudint a una expressió antiga, van anomenar devoció (cf. Sesé, 2005, p. 179). El seu ascetisme, centrat en la imitació de Crist, i en la interioritat, va fer de la lectio “un exercici espiritual autònom i específic” (Boland, 1974, col. 490).
Es pot afirmar que la lectura té com a objectius edificar, consolar i enfortir l'ànim; és aliment que orienta cap a l'oració, il·lumina la caritat i incita a pregar (cf. Boland, 1974, col. 497). Uneix, doncs, dues dimensions inseparables: fomenta l'amor per Jesucrist (affectus), i millora el coneixement de la doctrina cristiana (intellectus).
2. El lloc de la lectura espiritual als ensenyaments de sant Josepmaria
En incorporar la lectura espiritual a les pràctiques de pietat (cf. AVP, II, p. 453), sant Josepmaria va estendre aquest medi ascètic entre cristians de tots els ambients i categories socials. Recomanava dedicar de manera constant, si és possible diàriament, uns minuts a aquesta pràctica. En aquesta recomanació incloïa la lectura de la Bíblia, especialment el Nou Testament, i també altres llibres d'espiritualitat cristiana. Considerava essencial que es fes amb veritable recolliment, i procurant treure profit del text per al propi diàleg amb Déu i per a la millora de la conducta.
Segons recorda Àlvar del Portillo, el seu col·laborador més immediat, sant Josepmaria diàriament «dedicava un temps a la lectura meditada del Nou Testament. Sovint prenia nota d’alguna frase que llegia, i l’utilitzava en la predicació, en els seus escrits, o en l’oració mental de la tarda» (Del Portillo, 1993, p. 52). A la selecció de textos, «feia la lectura espiritual preferentment amb obres dels Pares i doctors de l'Església. Era rar el dia que no es deturés quan acabava per tal d’anotar expressions o idees que l'havien impressionat: signe no solament de l'atenció amb què feia aquesta pràctica de pietat, sinó sobretot de la importància que li concedia» (ib., p. 143).
La rellevància de la lectura espiritual està en funció de la trobada personal amb Crist i la identificació amb Ell
La rellevància de la lectura espiritual està en funció d'una realitat central en la vida cristiana: la trobada personal amb Crist i la identificació amb Ell. Amb aquesta finalitat, és indispensable la lectura del Nou Testament, amb els relats evangèlics de la vida del Senyor, els Fets i les Cartes apostòliques. La seva lectura meditada condueix a incorporar la vida de Crist a la pròpia existència i es reflecteix necessàriament en el comportament: «Tant de bo que el teu capteniment i la teva conversa fossin tals que tothom, en veure’t o sentir-te parlar, pogués dir: aquest llegeix la vida de Jesucrist» (Camí, 2; cf. CECH , p. 218). Per això també té una gran importància per a l'activitat apostòlica, com reflecteix un consell que, segons narra Mons. Àlvar del Portillo, sant Josepmaria va donar als primers sacerdots de l'Opus Dei i que té un valor universal: els va inculcar vivament que dediquessin temps «a llegir i meditar atentament l'Escriptura; ens recomanava amb insistència que ens hi apropéssim amb molta fe, perquè només així, només duent l'ànima a trobar-se dolçament amb Crist, podríem encomanar als altres l'amor i el desig d'identificar-se amb Ell» (Del Portillo, 1993, p. 146).
La lectura d'altres obres espirituals, encara que té diverses dimensions, sempre ha de guardar relació amb el nucli de la vida cristiana i, per tant, amb l'Evangeli, amb Crist. «Per acostar-nos a Déu, hem d’emprendre el camí just, que és la Humanitat Santíssima de Crist. És per això que jo aconsello sempre la lectura de llibres que expliquen la Passió del Senyor. Aquests escrits, plens de sincera pietat, ens duen a la ment el Fill de Déu, Home com nosaltres i Déu vertader, que estima i que pateix en la seva carn per la Redempció del món» (Amics de Déu, 299). Un dels primers fidels de l'Opus Dei, Ricardo Fernández Vallespín, va referir que a la seva primera entrevista amb sant Josepmaria «va agafar un llibre que estava usat per ell i a la primera pàgina va posar, com a dedicatòria, aquestes tres frases: + Madrid – 29-V-1933. Que busquis Crist. Que trobis Crist. Que estimis Crist. El llibre era “La Història de la Passió” del Pare Lluís de la Palma» (CECH, p. 553; cf. Camí, 382).
La lectura constitueix un aliment del diàleg amb Déu i mitjà per assolir la presència de Déu a la vida ordinària
Amb el millor coneixement de Crist, la lectura constitueix un aliment del diàleg amb Déu i mitjà per assolir la presència de Déu a la vida ordinària, i per orientar degudament aquesta vida. «A la lectura —m’escrius— creo el dipòsit de combustible. Sembla un munt inert, però és d’allí que molt sovint la memòria treu espontàniament material, que omple de vida la meva oració i encén la meva acció de gràcies després de combregar» (Camí, 117). Per això, també aconsellava en circumstàncies difícils: «No deixis la teva lliçó espiritual. —La lectura ha fet molts sants» (Camí, 116; cf. CECH, p. 319).
Sant Josepmaria va recomanar la lectura com a mitjà per a la formació doctrinal-religiosa perquè es dirigeix tant al cor com a la intel·ligència. Va subratllar que la recerca de la santedat i l'apostolat a l'Opus Dei s'han de fonamentar en la doctrina, en la fe de l'Església, i per adquirir aquesta doctrina, cal temps i estudi. A través d'aquest mitjà, el cristià madura coneixements i actituds que el converteixen en una persona sòlida en les conviccions i en l'amor per Crist (cf. CECH, p. 535).
José Manuel Martín
Veu del Diccionari del «Diccionario de San Josemaría»
Bibliografia: Benet XVI, Exhort. Ap. Verbum Domini, 2010; Lucio Coco, L’atto del leggere. Il mondo dei libri e l’esperienza della lettura nelle parole dei Padri della Chiesa, Milà, Qiqajon, 2004; Id., La lettura spirituale. Scrittori cristiani tra Medioevo ed età moderna, Milà, Sylvestre Bonnard, 2005; Réginald Garrigou-Lagrange, Las tres edades de la vida interior, I, Madrid, Rialp, 19958 ; Álvaro del Portillo, Entrevista sobre el Fundador de l'Opus Dei, Barcelona, Drac, 1993, pp. 44-57, 132-146; Jacques Rousse - Hermann Josef Sieben - André Boland, “Lectio divina et lecture spirituelle”, a DSP, VIII, 1974, cols. 470-510; Javier Sesé, Historia de la espiritualidad, Pamplona, EUNSA, 2005.