CIUTAT DEL VATICÀ, 21 DESEMBRE 2002 (VIS)
Joan Pau II va començar dient que aquest Nadal era per a ell "especialment significatiu perquè cau en l’any 25 de pontificat. “Precisament per això us faig partícips del meu agraïment al Senyor –va dir– pels dons que m’ha atorgat en aquest llarg període de temps al servei de l’Església universal".
"El nostre encontre –continuà– té un clima particular perquè se celebra en l’Any del Rosari. (...) En la carta apostòlica 'Rosario Virginis Mariae' he subratllat el valor antropològic d’aquesta oració, que ajudant-nos a contemplar Crist, ens orienta a mirar l’ésser humà i la història a la llum del seu Evangeli".
El Sant Pare afirmà que no es pot oblidar que el rostre de Crist "segueix presentant un tret dolorós, de veritable passió, pels conflictes que omplen de sang tantes regions del món, i per aquells que amenacen amb explotar amb renovada virulència. La situació a Terra Santa continua sent emblemàtica, de la mateixa forma que les guerres 'oblidades', que no són menys devastadores. El terrorisme continua collint víctimes i excavant més fosses. Davant d’aquest horitzó ple de sang, l’Església no cessa de fer sentir la seva veu, i sobretot, segueix elevant la seva oració".
El Papa es va referir posteriorment a la bellesa de la creació, en la qual s’adverteix "un raig de l’esplendor" del rostre de Crist", però també "la devastació que la desídia humana és capaç de causar a l’ambient. (...) Per això –va afegir–, estic content d’haver pogut testimoniar també aquest any en diverses ocasions el compromís de l’Església en l’àmbit ecològic".
Pel que fa a les relacions amb els Estats, "he recordat a tothom –va dir Joan Pau II– la urgència de posar en el centre de la política, nacional i internacional, la dignitat de la persona humana i el servei al bé comú".
Després de recordar la celebració de la Jornada Mundial de la Joventut, celebrada el juliol a Toronto (Canadà), el Sant Pare va subratllar "la presència de joves tan nombrosa", sense oblidar molts altres "seduïts per diversos missatges o desorientats per milers de propostes diferents. Els joves tenen el deure d’evangelitzar els seus coetanis".
Després el Papa va recordar els progressos efectuats en el camí ecumènic, tot i l’existència d’alguns "motius d’amargura". "Però –va prosseguir– hem de fixar-nos més en les llums que en les ombres". I va citar, a més de la declaració conjunta amb el patriarca Bartolomé I, la visita a Roma de la Delegació de l’Església Ortodoxa de Grècia amb un missatge de l’arquebisbe d’Atenes i de tota Grècia, La seva Beatitud Christodoulos, la trobada amb el patriarca ortodox romanès Teoctist, amb qui va signar una declaració comuna el passat mes d’octubre.
"Quan arribarem a la comunió plena amb els germans ortodoxos?", va exclamar. "La resposta roman en el misteri de la Divina Providència, però la confiança en Déu no ens dispensa del compromís personal. Per això és necessari intensificar l’ecumenisme de l’oració i de la santedat".
A la santedat, "cimera –va subratllar Joan Pau II–, del paisatge eclesial", van estar dedicats els últims paràgrafs del discurs del Pontífex, que va donar gràcies a Déu per les beatificacions i canonitzacions d’aquest any: les de Pere de Sant Josep Betancur, Juan Diego i els màrtirs de Oaxaca durant el seu viatge apostòlic a Ciutat de Guatemala i Ciutat de Mèxic, i a Roma les del Pare Pius de Pietrelcina i Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, que van suscitar "un eco particular en l’opinió pública".
"En el signe de la santedat –va concloure– es desenvoluparen també el meu viatge apostòlic a Polònia, per a la dedicació del santuari de la Divina Misericòrdia a Cracòvia-Lagiewniki. En aquella ocasió vaig recordar novament al nostre món, que se sent temptat pel desànim davant de tants problemes per resoldre i les incògnites amenaçadores del futur, que Déu és 'ric en misericòrdia'. Pel qui confia en Ell, res està perdut definitivament; tot pot reconstruir-se".