“Els sagraments són les petjades de Crist a la Terra”

El Prelat ha conclòs el seu viatge als EUA i Canadà. En l'última tertúlia, celebrada a Houston davant 2.500 persones, va parlar sobre els sagraments “que ens ajuden a trobar la santedat en la vida ordinària”.

El Prelat va finalitzar a Texas el seu viatge als EUA i Canadà

“Allí on estiguem –en el nostre lloc de treball, en la vida familiar, amb els amics, i en qualsevol altra part- podem ser sants, fent santes les nostres ocupacions i fent sants a qui ens envolten”.

“Per a assolir-ho, els sagraments són un gran ajut. Són les petjades de Crist a la terra. Ell, Jesucrist, està aquí, amb nosaltres; no estem sols! Podem trobar-nos amb Ell en els sagraments, especialment en la confessió i en l'Eucaristia”.

La trobada a Houston (Texas) es va celebrar el passat dia 28 de setembre en el Grand Plaza hotel, proper al Texans football stadium. Amb aquesta tertúlia, es posava punt final a la visita pastoral de Mons. Xavier Echevarría als EUA i Canadà, que va començar l’11 de setembre. El Prelat va visitar a més les ciutats de Montreal, Toronto, Vancouver i San Francisco.

Com en gairebé en totes les tertúlies, va demanar oracions pel Papa:“L'Església és una família. No deixeu que passi un sol dia sense haver resat pel sant Pare. Podeu comprovar quant amor té per l'Església que li ha estat confiada. Reseu perquè tots estiguem molt units a ell”.

Altre tema freqüent, que també va abordar a Houston, va ser el de la bellesa de l'amor humà:“No podem confondre llibertat amb llibertinatge; no podem ser com animalets. De vegades, podem trobar-nos en la mateixa situació que els primers cristians, en la Roma pagana. Serà el moment d'afrontar l'ambient amb fe i valentia, i donar bon exemple, sense deixar-nos arrossegar per aquestes modes socials que atempten contra la dignitat de la persona”.

'Ell, Jesucrist, està aquí, amb nosaltres; no estem sols!'

Per  parlar de la confessió i de l'alegria que dóna aquest sagrament, va narrar la història d'una senyora gran, una mica sorda, que després de confessar-se es va adonar que no havia cap sacerdot dins del confessionari. “Va sortir rient per la seva distracció. A l'endemà, va tornar a aquesta mateixa església i una jove se li va acostar per a donar-li les gràcies. “Ahir li vaig veure que reia després d'haver-se confessat, i aquesta alegria em va animar a confessar-me. Moltes gràcies”, va dir la jove”.

A la tertúlia una persona li va preguntar sobre la planificació familiar:“No podem jutjar ningú. Però, al mateix temps, hem d'afirmar amb força el principi general que el matrimoni ha d'estar obert a la vida. Les parelles han de conèixer que gaudeixen de l'enorme poder creador de Déu. Estigueu oberts a la vida, a l'amor, a l'amor que Déu ens envia. Tenir fills dóna moltíssima més felicitat que tenir cotxes, televisions o distraccions. Tenir nens ens fa ser més generosos, i així Déu pot omplir-nos del seu Amor. Ell no ens abandonarà mai”.