Assistiren a l’acte el president del Consell de Ministres italià, Silvio Berlusconi, diversos ministres, autoritats acadèmiques i milers d’estudiants, i va intervenir el cor interuniversitari de Roma, amb la col·laboració d’altres 21 cors de diverses ciutats italianes.
El Consell de la Facultat de Dret ha acordat conferir el doctorat "honoris causa" a Joan Pau II perquè "és universalment coneguda l’obra desenvolupada pel Pontífex al llarg de tot el seu magisteri, per l’afirmació del dret i per la defensa dels drets humans en totes les seves formes històriques, tant pel que fa a la persona i als seus drets individuals com pel que fa a les relacions entre els pobles i al dret internacional".
A l’inici de l’acte, el rector de "La Sapienza" va dir unes breus paraules. Posteriorment van intervenir el degà de la Facultat de Dret, Carlo Angelici, i el professor de Dret Civil, Pietro Rescigno.
Drets humans
El Sant Pare va pronunciar llavors la Lliçó Magistral, que va estar centrada en la defensa i en el "llarg espai" que ha dedicat des dels inicis del seu ministeri pastoral "a l’afirmació dels drets humans, per l’estreta connexió que tenen amb dos punts fonamentals de la moral cristiana: la dignitat de la persona i la pau. (...) Sent conscient d’això –va dir–- he tractat de servir aquests valors amb totes les meves forces. Però no podia portar a terme aquesta missió sense recórrer a les categories del dret".
"El principi que m’ha guiat és que la persona humana –tal i com ha estat creada per Déu– és el fonament i la fi de la vida social a la qual ha de servir el dret (...) Partint d’aquesta convicció, l’Església ha desenvolupat la seva doctrina sobre els 'drets de l’home', que deriven no de l’Estat ni de cap altra autoritat humana, sinó de la mateixa persona. Per tant, els poders públics els han de 'reconèixer, respectar, composar, tutelar i promoure'; es tracta de drets 'universals, inviolables i inalienables'".
El Papa va posar de relleu que l’Església catòlica "proclama que en la dimensió transcendent de la persona es trobi l’origen de la seva dignitat i dels seus drets inviolables. (...) L’Església està convençuda que en el reconeixement del fonament antropològic i ètic dels drets humans es troba la protecció més vàlida contra tota violació o abús".
"Durant el meu servei com a Successor de Pere –va continuar– he sentit el deure d’insistir amb força en alguns d’aquests drets, que afirmats teòricament són descuidats amb freqüència per les lleis i pels comportaments concrets. Per aquest motiu, he reafirmat moltes vegades el primer i fonamental dret humà, el dret a la vida. (...) En particular –afegí– he insistit en el fet que l’embrió és un individu humà i, com a tal, és titular dels drets inviolables de l’ésser humà. La norma jurídica, per tant, està cridada a definir l’estatut jurídic de l’embrió".
La llibertat religiosa, la no discriminació i la família
Joan Pau II es va referir llavors a un altre dret fonamental, el de la llibertat religiosa, que, va dir, "no és simplement un més entre la resta de drets humans, sinó el més fonamental, perquè la dignitat de la persona humana té la seva primera font en la seva relació essencial amb Déu".
"També he demanat –va prosseguir–, que fossin fixats per les lleis molts altres drets, com ara el de no discriminació", el dret a la propietat privada, a la llibertat d’associació, expressió i informació, el dret a tenir una casa, "que està estretament relacionat amb el dret a constituir una família i a tenir un treball adequadament remunerat"; el dret de les minories "a existir i a preservar i desenvolupar la pròpia cultura; el dret al treball i els drets dels treballadors.
"Finalment –va afirmar–, he proclamat i defensat de manera particular 'oberta i fortament els drets de la família de les usurpacions intolerables de la societat i de l’Estat'". Per la família "passa el futur del món i de l’Església". En acabar, el Sant Pare va demanar que "en el nou segle, amb el qual s’ha obert un nou mil·lenni, hi hagi una consciència cada cop més gran dels drets humans, de cada ésser humà, de tot ser humà".
Aquest és l’onzè doctorat "honoris causa" que rep el Sant Pare. El primer, un any abans de ser escollit Papa, se’l va atorgar la Universitat Johannes Gutemberg de Magúncia (Alemanya), i l’últim, el 2001, la Universitat "Cardenal Wyszynski" de Varsòvia (Polònia).