Són les 14 hores del divendres, 10 de desembre del 1937. Un grup de vuit homes –el que veieu aquí al costat, posant a la plaça Benlloch de la capital per a l'objectiu de Valentí Claverol– s'espera que els gendarmes del control duaner del Pas de la Casa acabin de revisar la documentació per pujar a l'autocar i creuar la frontera, camí de l'Ospitalet, Lourdes i, finalment, Sant Sebastià, ja a l'Espanya nacional. Es troben a l'última etapa d'un periple que havia començat el 8 d'octubre d'aquell mateix 1937, quan l'expedició va abandonar la relativa seguretat que els oferia el consolat d'Hondures a Madrid. L'itinerari: Madrid-València-Barcelona- Oliana-Peramola-Pallerols-Sant Julià de Lòria. Entre els vuit homes hi ha Josepmaria Escrivá de Balaguer, sacerdot aragonès que al 1928 havia fundat la prelatura de l'Opus Dei –serà canonitzat al 2002. Havien entrat a Andorra el 2 de setembre, pel mas d'Alins, després de recórrer a peu els últims 100 quilòmetres, guiats pel pallarès Josep Cirera, i per a ells, com per a tants d'altres abans i després, el Principat va ser sinònim de llibertat. El periple andorrà de Sant Josepmaria es va allargar vuit dies, i ara fa tres anys Alfred Llahí i Jordi Piferrer el van reconstruir prolixament a Terra d'acollida. Aquest llibret que va passar injustament desapercebut, sense fer soroll, acaba de ser editat en castellà per Rialp. Una edició que es distribuirà per Espanya i l'Amèrica Llatina i que –atenció– coincidirà amb l'estrena, prevista per al 6 de maig, de There be dragons, la superproducció dirigida per Roland Joffé que recrea la peripècia del fundador de l'Opus Dei.
Oportunitat d'or per recuperar Terra d'acollida –Tierra de acogida, en l'edició de Rialp– i descobrir-hi una mina d'anècdotes viscudes de primera mà i en aquest racó de món per un dels homes clau –clarobscurs inclosos– de l'Església catòlica al segle XX. L'estada andorrana de Sant Josepmaria havia de durar només una jornada. El 3 de desembre els havia de recollir al Pas de la Casa un automòbil enviat pel marquès d'Embid, germà d'un dels membres de l'expedició, José Maria Albareda. La neu caiguda l'endemà mateix de l'arribada al Principat va tancar el port d'Envalira i va anar retardant la marxa del grup. No els va quedar més remei que allargar l'estada a l'hotel Palacín d'Escaldes, on s'havien hostatjat. El diari que van portar els vuit expedicionaris –i que és en la base de l'obra de Llahí i Piferrer– deixa constància dels amics, coneguts i saludats que faran en terra andorrana. Entre els primers hi ha mossèn Lluis Pujol, arxiprest de les Valls, els monjos benedictins de la congregació que duia el Col·legi Nostra Senyora de Meritxell, i les monges del Col·legi de la Sagrada Família.
Entre els coneguts que desfilen pel diari hi ha un misteriós Sr. C., que Llahí i Piferrer identifiquen amb Joan Fornesa, banquer de la Seu, i el coronel Baulard, hoste també del Palacín. També s'hi passen comptes: amb el guia Cirera, a qui queden a deure 5.000 pessetes –se li retornarien després de la guerra– i amb la família Palacín-Fiter, que els farà un tracte especial i els deixarà l'estada andorrana –vuit homes, vuit dies en uns molt mòdics 1.300 francs. Una substancial rebaixa de 108 francs sobre el preu habitual... Una mina d'anècdotes, ja els ho advertíem, que es llegeixen volant i que tindrà continuïtat en l'entrada El pas dels Pirineus que el mateix Llahí prepara per al monumental Diccionario de san Josemaría Escrivá de Balaguer, que l'editorial Monte Carmelo publicarà al 2012. Figurar en la geografia i en l'imaginari de l'Opus Dei és un filó –religiós, però també cultural, històric i sobretot turístic– que fins ara s'ha negligit de forma obtusa i que algú hauria d'atrevir-se a explorar i explotar.
