Obertura del Sínode sobre la Nova Evangelització

"El cristianisme no ha de ser tebi, aquest és el perill més gran del cristianisme d'avui: la tebior desacredita el cristianisme".

"El foc és llum, escalf, força de transformació: la cultura humana comença quan l'home ha descobert el poder de crear el foc, que destrueix, però sobretot transforma, renova i crea una novetat, la de l'home que esdevé llum en Déu".

"Només amb la iniciativa de Déu podia néixer l'Església, i avui també l'inici ha de provenir de Déu".

"No podem fer l'Església, tan sols podem conèixer allò que va fer Ell, perquè l'Església no comença amb les nostres accions: Déu va ser el primer que va actuar".

***

Homilia de Benet XVI a la missa d'obertura del Sínode dels Bisbes

"Una de les idees clau del renovat impuls que el Concili Vaticà II ha donat a l'evangelització és la crida universal a la santedat, que com a tal fa referència a tots els cristians".

"Els sants són els veritables protagonistes de l'evangelització en totes les seves expressions. Ells són, també de forma particular, els pioners i els que impulsen la nova evangelització: amb la seva intercessió i l'exemple de les seves vides, oberta a la fantasia de l'Esperit Sant, mostren la bellesa de l'Evangeli i de la comunió amb Crist a les persones indiferents o fins i tot hostils, i conviden als creients tebis, per dir-ho així, que amb joia visquin de fe, esperança i caritat, a descobrir el «gust» per la Paraula de Déu i els sagraments, en particular pel pa de vida, l'eucaristia".

"Sants i santes floreixen entre els missioners generosos que anuncien la bona nova als no cristians, tradicionalment en els països de missió i actualment en tots els llocs on viuen persones no cristianes. La santedat no coneix barreres culturals, socials, polítiques, religioses. El seu llenguatge -el de l'amor i la veritat- és comprensible a tots els homes de bona voluntat i els apropa a Jesucrist, font inesgotable de vida nova(...)".

"La mirada sobre l'ideal de la vida cristiana, expressat en la crida a la santedat, ens impulsa a mirar amb humilitat la fragilitat de tants cristians, més encara, el pecat, personal i comunitari, que representa un gran obstacle per a l’evangelització, i a reconèixer la força de Déu que, en la fe, acudeix a l’encontre de la debilitat humana".

"Per tant, no es pot parlar de la nova evangelització sense una disposició sincera de conversió. Deixar-se reconciliar amb Déu i amb el proïsme (cf. 2 Cor 5,20) és la via mestra de la nova evangelització".

"Només purificats, els cristians podran trobar l’orgull legítim de la dignitat de fills de Déu, creats a imatge i redimits amb la sang preciosa de Jesucrist, i experimentar-ne l’alegria per compartir-la amb tots, amb els de prop i els de lluny".