1. Què vol dir que el Vaticà està en ‘seu vacant’?
‘Seu vacant’ és el període de temps que hi ha entre la mort o renúncia d’un Sant Pare i l’elecció del nou.
2. I ara, doncs, qui governa l’Església?
No hi ha cap ‘papa en funcions’. Mentre dura la seu vacant ningú pren decisions sobre assumptes que siguin potestat únicament del Papa. El Col·legi de Cardenals només pot atendre assumptes ordinaris o inajornables, així com preparar tot el necessari per a l'elecció del nou Sant Pare.
3. I què fa el camarlenc?
És l’encarregat d’administrar els béns de la cúria romana durant la seu vacant. Les seves decisions han de comptar amb el vot del Col·legi de Cardenals.
4. I els cardenals quan es reuneixen?
La primera reunió o ‘Congregació general’, va ser el dimarts 22 d'abril a les 9:00 h del matí a l’Aula Nova del Sínode. Les reunions es van succeint fins que s’ha decidit la data per l’inici de l’anomenat conclave.
5. I quan se celebrarà el conclave?
El dimecres 7 de maig a les 10 del matí celebrarà la missa ‘Pro eligendo Romano Pontífice’ a la basílica de Sant Pere. El mateix dimecres a la tarda els cardenals hauran de traslladar-se a la Capella Paulina, on se'ls espera a les 16.30 h per anar junts en processó cap a la Capella Sixtina invocant l'Esperit Sant amb el Veni Creator Spiritus. Allà, un per un els cardenals toquen els Sants Evangelis per jurar que guardaran fidelment el secret de l'elecció i que, en cas de ser elegits, exerciran amb fidelitat el ministeri petrí.
Un cop pronunciat el solemne “Extra omnes” (és a dir, “Tots fora”) pel mestre de cerimònies pontifícies començarà oficialment el Conclave
Els cardenals entraran al conclave i podran dur a terme la primera votació. Les votacions es desenvoluparan en torns de matí i vesprada, sota estrictes normes de secret. Es requerirà una majoria de dos terços perquè l'elecció sigui vàlida, segons el que s'estipula a la Constitució Apostòlica Universi Dominici Gregis de Joan Pau II, i actualitzada per Benet XVI.
6. Qui pot ser elector?
Poden participar en el conclave tots els cardenals menors de 80 anys el dia en què comença la seu vacant.
7. On es fa l’elecció del nou Pontífex?
L’elecció es farà a la Capella Sixtina, al davant de les pintures de Miquel Àngel. Obres com les del famós Judici Final són un bon recordatori per als electors sobre la transcendència de les seves decisions.
8. Quin és el sistema d’elecció?
Els electors només poden manifestar el seu vot amb l’escrutini secret. Per tal que surti escollit un nou Papa, es necessita una majoria qualificada de dues terceres parts del total de vots.
9. Com s’anuncia el nou papa?
Cada vegada que es produeix una votació i no s’arriba als dos terços necessaris per escollir el Papa surt fum negre de la xemeneia de la Capella Sixtina, l’anomenada ‘fumata negra’. Quan les proporcions es compleixen el fum és blanc i la ‘fumata blanca’ indica que ja hi ha Papa.
Després de l'acceptació de l'elegit i la resposta sobre el nom pontifici, el nou Papa es retirarà a la “sala de les llàgrimes” per revestir-se per primera vegada amb la sotana blanca. Allí, en la intimitat, molts Pontífexs han vessat llàgrimes en assumir el pes espiritual de la seva missió.
Minuts després, davant d'una plaça de Sant Pere expectant, el cardenal protodiaca pronuncia l'històric Habemus Papam. I el nou Pontífex imparteix la seva primera benedicció Urbi et Orbi, és a dir, de la ciutat de Roma al món.
10. Qui pot ser Papa?
Els cardenals poden elegir qualsevol home batejat, tant si és cardenal com si no ho és, però els casos en què s’ha escollit un laic són pocs i antics. L’escollit ha d’acceptar el càrrec amb la plena confiança de rebre la força per part de Déu per dur-lo a terme.
L'acceptació i la presentació
