Davant les preguntes d'alguns mitjans de comunicació que sol·liciten una valoració de la pel·lícula "Camino", em remeto als conceptes ja expressats el passat 27 de setembre amb ocasió del Festival de Cinema de Sant Sebastià.

Com ja he dit, no estem davant una visió objectiva, sinó davant una mirada tenyida d'un prejudici negatiu que acaba oferint un quadre fals i distorsionat de l'Opus Dei.

Milers de persones del nostre país coneixen de primera mà la vida corrent de les dones i els homes de l'Opus Dei, i moltes altres participen en les múltiples iniciatives mèdiques, educatives o de solidaritat l'atenció espiritual de les quals s'encarrega ala Prelatura de l'Opus Dei. Ells sentiran que la pel·lícula deforma qüestions essencials com els sentiments, actituds i intencions que mouen les persones que formen part d'aquesta realitat de l'Església.

La veritable vida d'Alèxia González-Barros –que ha inspirat aquesta pel·lícula i al record de la qual apareix dedicada– es pot conèixer a la pagina web www.alexiagb.org. L'Església Catòlica ha iniciat l'estudi de la seva Causa de Canonització. Comparteixo el dolor d'aquesta família davant aquesta utilització de la vida de la seva germana. Ho ha assenyalat Alfredo González-Barros, davant l'afirmació que Alèxia va morir entre aplaudiments: “M'ha dolgut en l'ànima, per l'injust i terrible, tal asseveració. No hauria de fer falta que et digui que la meva germana Alèxia no va morir envoltada d'aplaudiments. Va morir envoltada d'afecte”.

Davant una ficció que falsifica la realitat la meva resposta és reiterar que les portes de l'Opus Dei són obertes per als qui desitgin conèixer de forma directa aquesta institució de l'Església Catòlica; l'oficina d'informació www.opusdei.cat està a disposició dels periodistes.

Manuel Garrido

Oficina d'informació de l'Opus Dei

Madrid, 14 d'octubre de 2008