Pierpaolo Donati, catedràtic de Sociologia de la Università di Bologna i membre del Comitè científic, ha dit que "el congrés vol aprofundir en el 'nucli' del missatge de Josepmaria Escrivà, que es resumeix en l'expressió 'grandesa de la vida corrent'. Amb els seus ensenyaments, el beat ens convida a trobar el sentit últim de la vida (Jesucrist), no pas en espais amagats o en àmbits de 'fora del món', sinó en el mateix dedins de la quotidianeïtat".
Participen al congrés prop de 1.200 persones de 57 països, que debaten qüestions relacionades amb la família, la ciència, l'educació o la integració social, a la llum del missatge del beat Josepmaria Escrivà. A més, durant les tres jornades del congrés, s'afronten altres temes com el desenvolupament, el treball, la solidaritat, l'opinió pública, la creativitat artística, el sacerdoci...
Hi ha 111 conferències i comunicacions principals, amb format eminentment acadèmic. La professora i diputada noruega Janne Haaland Matlary analitza la qüestió del treball com a camí cap a la santedat. El professor Giorgio Rumi, catedràtic d'Història Contemporània a la Università degli Studi, de Milà, s'ocupa del context històric i cultural en el qual Josepmaria Escrivà va exercir el ministeri. El teòleg i sacerdot de Kenya Charles Nyamiti reflexiona sobre l'actualitat del seu missatge al continent africà, des del punt de vista de la inculturació. Ievgueni Pazukhin, filòsof rus de religió ortodoxa, analitza el personalisme i la universalitat del beat Josepmaria i l'interès del seu missatge en el món eslau. Un economista musulmà, el libanès El-Hallil, afronta diverses problemàtiques relacionades amb el desenvolupament.
Mons. Lluís Clavell, rector de la Ponfificia Università della Santa Croce, organitzadora del congrés, ha recordat que "no és pas una casualitat, que una de les homilies més conegudes de Josepmaria Escrivà porti el títol de 'Estimar el món apassionadament'". El missatge del beat -ha dit mons. Clavell- "duu a reflexionar sobre el món amb una perspectiva de compromís, d'amor, de servei fet amb esperit de col·laboració, d'obertura, de diàleg sincer; i per això el congrés s'estructura amb qüestions com el progrés de la persona, la justícia o la pau."
El congrés enclou també una reflexió sobre la relació entre la fe cristiana i les diverses dimensions de la vida quotidiana. Aquesta reflexió es fa en 18 àrees ('workshops'), que inclouen la integració social, l'educació dels fills, les problemàtiques juvenils, la creativitat artística o les claus del desenvolupament. En aquesta part del congrés és on hi ha més 'ponents': 260 participants, homes i dones.
Marta Manzi, portaveu de les activitats del centenari del beat Josepmaria i membre del Comitè organitzador del congrés, ha dit que "volem promoure una reflexió sobre la fe com a element de pau i d'amistat, que ajudi a superar els prejudicis que, en canvi, la presenten com a font de violència o de divisió entre els humans". La predicació de Josepmaria Escrivà -ha afegit Manzi- "va ser un continu cridar l'atenció sobre això: cal aprendre a viure junts, a treballar junts, sense concedir importància a l'ètnia, ni al 'background' cultural, ni al credo religiós, ni a la condició social, ni a les posicions polítiques; és aleshores que el treball de l'home i de la dona esdevenen un pont d'unió, una eina de servei".
Els primers dies de gener hi ha altres activitats vinculades al congrés, com la presentació d'un documental sobre el missatge de Josepmaria Escrivà, realitzat per Alberto Michelini (el 7 de gener), la presentació d'un segell commemoratiu emès pel servei de correus italià (el dia 8), un concert coral a l'Auditorio Nazionale di Santa Cecilia, en benefici del Centre Hospitalier Monkole, del Congo (el dia 10) o l'audiència del Papa com a conclusió del congrés (el dia 12). El dia 9, data del naixement de Josepmaria Escrivà, hi ha una concelebració eucarística a la basílica de Sant Eugeni de Roma.
En la roda de premsa de presentació del congrés, Marta Manzi ha explicat també unes quantes activitats que s'han organitzat en altres països amb motiu del centenari. Ha dit que són "iniciatives marcades pel signe de la solidaritat, i amb la finalitat que molta gent s'apropi a Déu i descobreixi l'alegria de la vida cristiana". Entre altres exemples, Manzi ha esmentat la inauguració a Lagos (Nigèria) de l'Institute for Industrial Technology (una escola de formació professional que pretén facilitar la incorporació a la feina dels joves d'aquesta ciutat, que té un elevat índex de desocupació), l'escola de formació agropecuària Guatanfur, a Colòmbia, o la construcció de dos ambulatoris mèdics a Veneçuela i Mèxic.