“A tot el món hi ha un creixent interès cap al cristianisme, que s’atribueix al tedi de les ideologies, la cerca d’una estructura de sentit, l’elecció de vivències cristianes”, va afirmar Marc Carroggio, professor de Comunicació Institucional a la Universitat Pontifícia de la Santa Creu de Roma, en la xerrada que va donar el passat dia 24 de gener a l’Oratori Santa Maria de Bonaigua sobre el tema “Comunicació i evangelització en el context contemporani”.
El professor Carroggio va iniciar la xerrada exposant diversos fenòmens culturals que criden poderosament l’atenció pel seu innegable vincle amb la religiositat, i va mostrar en pantalla l’escultura “Youth” (2009), de l’artista hiperrealista Ron Mueck. “Veiem un noi de color, contemporani —porta texans—, que s’està aixecant la samarreta per ensenyar una ferida al costat dret”.
“Com que l’art ens permet fer juxtaposicions —va explicar Marc Carroggio—, al costat podem veure “Crist mostrant les llagues”, del Perth Museum, una obra del pintor Giacomo Galli, seguidor de Caravaggio, nascut a Siena el 1597 i mort a Roma el 1649”.
L’obra de Ron Mueck va formar part de la mostra “Sin”, organitzada per la National Gallery de Londres el 2020. En la presentació de la mostra es deia: “Un jove s’aixeca la samarreta per examinar una ferida. Evoca la imatge de Crist mostrant la seva ferida sacrificial. És la joventut un altre tipus de Crist? L’obra proposa un camí de redempció que qüestiona, pertorba i desmantella els estereotips i prejudicis perpetuats pel cicle continu de pecat de la societat”.
Per al professor Carroggio, en canvi, el que ens diuen l’escultura de Ron Mueck i l’oli de Galli és “que tots som una mica Crist, tots tenim ferides i tots ens podem curar”, i l’exposició de la National Gallery “és una gran catequesi sobre la creació i la redempció”. L’any 2000, aquest museu va organitzar un altre esdeveniment titulat “The image of Christ”, el rostre de Crist, potser el tema més repetit en la història de la pintura. “Totes les grans col·leccions de pintura europea són inevitablement grans col·leccions d’art cristià i grans catequesis”.
El cas Rosalía i la pel·lícula italiana “¡Buen Camino!”
Carroggio va abordar també la cultura pop i el cas Rosalía i el seu disc “Lux”, “que ha marcat fites històriques a Spotify, convertint-se en l’àlbum en espanyol amb el debut més gran de la història, amb més de 42 milions d’escoltes en el primer dia”. Va projectar al públic un petit vídeo de la cantant parlant amb una amiga, on Rosalía diu que està convençuda que té un buit interior “que només Déu pot omplir”.
En l’àmbit dels mitjans, l'esdeveniment més gran de 2025 va ser el traspàs del Papa Francesc i l’elecció del seu successor. “L’elecció del Papa Lleó va ser el moment televisiu més fort de l’any passat, com demostra la transmissió en directe de la BBC britànica que, quan va sortir fum blanc per la xemeneia de la Sixtina, la comentarista es va emocionar i va dir ‘tenim un nou Papa!’”.
Finalment, el professor Carroggio va dir que “¡Buen Camino!”, una pel·lícula italiana del còmic Checco Zalone sobre el camí de Santiago, “és la número 1 de taquilla de tota la història d’Itàlia, superant fins i tot ‘Avatar’”.
Transformació cultural i set de sentit
Paradoxalment, aquestes manifestacions artístiques conviuen amb una innegable i profunda transformació cultural i legal. Entre l'any 2000 i l'any 2023, el nombre de matrimonis catòlics va disminuir a tot el món un 53 %. I a Europa, la reducció va ser del 78 %.
En paral·lel, va dir Marco Carroggio, “hi ha un creixent interès cap al cristianisme, que s’atribueix al tedi de les ideologies, la cerca d’una estructura de sentit, l’elecció de vivències cristianes. I en això, Barcelona és un laboratori on veiem un progressiu augment de joves que s’apropen a les parròquies, a les activitats com els grups Alpha, les catequesis per a adults, l’Adoració de la Sagrada Eucaristia, i altres manifestacions espontànies dels fidels cristians”.
“La Vetlla Pasqual de l’any passat, a França es van batejar 17.000 persones, la immensa majoria adults, i el creixement de baptismes d’adults al país gal ha estat del 31 % entre el 2024 i el 2025. I fa pocs dies, a Madrid van tenir lloc dues reunions massives, ‘Llamados’ al qual van acudir 6.000 joves, i ‘El despertar’, amb 5.000 participants”.
“Vivim moments molt interessants, semblants a l’època del final de l’Imperi romà occidental, la de sant Agustí, algú que ve del món pagà i acaba sent un far de llum de la fe”. És cert que existeixen “factors barrera”, com la “immediatesa”, la dificultat per concentrar-se, per a la contemplació, així com l’individualisme. “Però també hi ha ‘mancances fèrtils’, ‘buits culturals que es poden convertir en terreny fèrtil per a l’evangelització’”.
Claus de la comunicació de la Fe
Finalment, el ponent, citant el missatge de Lleó XIV a la Cúria del 22 de desembre passat, va exposar algunes claus per a la comunicació de la fe.
L’Església —va dir el Papa— “és, per la seva naturalesa, extrovertida”. “La primera clau comunicativa: obertura (ser extrovertits, portes obertes); amb caràcter afirmatiu, per portar la bona notícia; alegria: el cristianisme no és un cúmul de prohibicions, sinó una opció positiva (amb paraules de Joseph Ratzinger)”. “L’Església ens porta a un banquet festiu, que el Senyor ens prepara”, va dir Carroggio, que va recordar el bellíssim film de 1987 “El festí de Babette”, imatge del banquet que el pare dona al fill pròdig quan torna a casa.
Altres claus que va mencionar són la llibertat i la relació: “Déu ens convida, ningú està obligat a venir al banquet”; la relació com a fi en si mateix (no com a mitjà), cal descobrir-se fills i germans; l’espontaneïtat i confiança, do de l’Esperit Sant. I la relació, que “és Cristocèntrica”. També la de tenir en compte la coherència —ser imatge de Crist—, la caritat: el fill estimat. O la veritat: testimonis de la veritat, de la justícia, de la pau. I finalment, la universalitat: De tots, per a tots, perquè totes les persones poden tenir un punt d’inflexió, i en tot.